Laurel: l’empanada i el tall de carn

Quan van obrir les multisales del Floridablanca i tota la camarilla intel·lectual del V.O.  va descobrir el Laurel, una coneguda em va dir que el local s’acabaria morint d’èxit. Per sort, podem dir que la idea de “morir d’èxit” gairebé sempre és un absurd i que la meva coneguda no només era absurda en ella mateixa, sinó que no tenia ni raó.

El petit restaurant argentí ha aguantat tot el que li ha calgut, fins i tot una reforma que va convertir el menjador en una coctelera de soroll infernal. A més, ha mantingut la seva vocació de dinamitzador cultural (no només pel que fa al cinema, també en la poesia i la música) i alguna cara coneguda. L’encarregat és un paio molt maco, que deu haver explicat trenta mil vegades l’endevinalla de com, ell, en tan sols dos anys, va tenir tres fills.

Anem per feina, doncs. Al Laurel s’hi va a menjar empanades. En tenen de tots colors i de tots els gustos: amb api, remolatxa, formatge blau, xoclos, anous, espinacs, pollastre, vedella adobada, tonyina, sípia, mozzarel·la… De tot i deliciós.

Això es pot fer tranquil·lament a la barra, amb un got de vi, però si ens entaulem ens oferiran també les típiques amanides i pizzes argentines (que tenen una massa gruixuda i flonja, no del gust de tothom), pastes fresques amb salses i farcits especials i, sobretot, un tall de carn en concret: el vacío al romero és l’estrella indiscutible de la cuina. Val la pena venir d’un altre barri per cruspir-se’n un, encara que no hagis d’anar al cinema.

Ja ho sabeu, llarga vida al Laurel!

Preu: 1 vacío al romero, 1 pollastre amb crema de porros, vi negre – 33 euros

Laurel: [mapa] [web] [facebook] [foto3] [foto4] [foto5]