En onze anys de viure-hi, el meu lloc favorit del barri ha estat, amb molta diferència, el mercat. L’antic mercat de Sant Antoni era un lloc on un podia anar simplement a perdre-s’hi, a intuir el seu esplendor estètic del passat o a admirar les parades amb disseny noucentista que encara hi quedaven. Amb sort, a descobrir un tros de marbre indultat del l’expoli d’en Porcioles. Aprendre a navegar per aquella planta octagonal va ser tot un repte.
No m’ho imagino d’aquí a tres o quatre anys quan el tornin a obrir. Si el farsant que ara tenim per alcalde encara hi és, el dia de la inauguració cridarà que ha quedat molt millor, però jo dubto que m’arribi a agradar tant.
Em queda el consol que la majoria de les meves parades preferides han sobreviscut (en parlarem més endavant), però n’hi ha d’altres que ja no hi són perquè als botiguers els sortia més a compte jubilar-se que acceptar les condicions del trasllat a la carpa provisional, la que ja es coneix com “el mercat del Perdó”: si en surts sense un trepitjada o un cop de carretó al turmell, has estat de sort.
En l’apartat gastronòmic també hem sortit perdent, però no del tot. Abans hi havia dos restaurants, El Racó i el Casa Blanca, tan semblants que sempre em vaig imaginar que tenien el mateix propietari. Mai ho sabré ara que el primer ja no hi és.
Em queda el Casa Blanca, un local de taula estreta i barra ampla, d’esmorzars potents i dinars saborosos, tot amb gust casolà i accent català. Per un preu més que raonable et pots fer saltar les llàgrimes davant d’un bacallà a la llauna, una vedella amb bolets, una freginada de peix, un rap amb cloïsses i gambes o, si vas fort, una ració de tripa.
El Casa Blanca també és un lloc ideal per fer una canya i unes olivetes, i fer veure que llegeixes el diari mentre tafaneges a fora o et deixes instruir pels cambrers sobre coses tan útils com reconèixer els pispes que corren pel mercat (quan en localitzen un es queden mirant-lo fixament fins que se sent incòmode i ha de marxar). En això el local ha sortit guanyant pel que fa a la ubicació anterior. Ara té una finestra immensa oberta al carrer i un tros de terrassa en una de les cruïlles amb més vida del barri, ideal per prendre el sol mentre es fa un vermut o es berena.
Casa Blanca (al mercat de Sant Antoni provisional): intersecció Villarroel-Tamarit-Ronda Sant Antoni-Riera Alta [mapa]
Preu: sempre hi ha un menú, però no és a preu fet. Els primers oscil·len entre els 4 i 5 euros, i els segons entre els 5 i 8.
Sant Antoni (i part de l'estranger) 
Moltes gràcies per aquest fantàstic post. Esperem que quan el nou mercat estigui acabat si que t’agradi tant com l’antic. Evidentment no podràs mirar-lo de la mateixa manera, però segur que tindrà l’encant d’un nou espai on els comerciants estaran en millors condicions i el clients podran gaudir fent la compra.
És cert que el mercat provisional és estret, però la Ronda te l’ample que té i les parades d’alimentació han de tenir magatzems i càmeres frigorífiques… així que els arquitectes han hagut de fer un autèntic puzle. L’altre carpa, la dels encants, no te totes aquestes necessitats i és un espai on es pot comprar amb tota comoditat. A més no cal que els comerciants muntin i desmuntin cada dia la parada, com passava quan estaven sota la marquesina del mercat.
Es inevitable que es tanquin parades quan es remodela un mercat i que alguns comerciants decideixin cobrar la indemnització i jubilar-se. La veritat és que els entenc quan si em poso a la seva banda. La feina del mercat és una feina molt dura, de la que nosaltres només coneixem la part més amable, que és la d’anar a comprar.
Per acabar, m’agradaria fer-te una recomanació… ja que estam parlant de mercats provisionals, de remodelacions i de trasllats… Has visitat el Mercat de la Llibertat al barri de Gràcia? És l’últim mercat que s’ha inaugurat. Els comerciants van estar durant anys a una carpa provisional a Gal.la Pacídia i ara han tornat a recuperar el seu espai. Si pots, ves a fer un passeig i m’expliques que tal s’hi menja allà!
Ep! faig extensiva aquesta invitació a tots els lectors, eh!!!!
Gràcies de nou i aquí estem per qualsevol cosa que ens vulgueu explicar
Mercats de Barcelona
Hola!
En realitat, jo també desitjo que m’agradi el mercat nou. Ja veurem…
I sobre el que puntualitzeu, ho trobo tot molt comprensible. El meu ànim no era criticar sinó explicar les coses que es veuen.
Salut, i gràcies per contactar!
Hi he anat amb la meva parella i m’he endut una notable decepció…
Per començar he trobat que estava més encarat al turista guiri que a la gent del país. I trobo que hi ha un excés de taules: fas amistat amb els comensals del costat encara que no vulguis. Els cambrers anaven de bòlit.
La segona pega és que t’obliguen a consumir tres plats encara que no ho vulguis (les postres no compten, eh!).
Una altre “però” és que et porten pa de coca sucat amb tomàquet sense demanar-ho (i t’ho cobren, és clar). Al capdavall de la carta, en lletra petita, com quan es vol amagar alguna cosa, s’hi inclou uns preus per al servei més les racions de pa; així, si no vols pa, te’l cobren igual perquè va afegit amb el servei. Ah!, i les porcions de pa son completament aleatòries: als comensals veïns de l’esquerra (dues persones) els en van portar CINC trossos; nosaltres, també dues persones només TRES; i al comesal veí de la dreta (una persona) DUES porcions. Se’ls devia acabar el pa i maximitzaven el producte… Però no queda bé, francament.
I, encara, en acabat del dinar, sense dir res, et porten una safata de pastissos variats perquè triis.
I, per acabar, si vols cafè o una infusió, et diuen que te’n vagis a la barra i deixis la taula lliure.
Una experiència per a no repetir…