Ara fa tres mil anys, en l’ombra dels gratacels de Manhattan, que és on van passar la majoria de les coses interessants del segle XX, algú va decidir que li feia massa mandra llevar-se d’hora per esmorzar, però que quan es llevava tenia gana igualment que la resta dels mortals.
Així es va inventar un àpat bastard, entre breakfast i lunch, que encara es diu brunch i que va fenomenal per dies de ressaca relativa, com qualsevol dissabte o dimenge de mes, en la vigília dels quals et pots haver pres alguna llicència disciplinària de les que t’obliguen a no tenir gana fins a l’hora del vermut. Això també compta per a qualsevol dia feiner si ets el típic singermornigs que viu del cuentu. O és que us penseu que el que passa a la plaça de la Gardunya quan no hi ha obres és flor d’un dia?
Arribats a aquest punt hem d’agraïr al Federal que ens hagi fet una mica més cosmopolites -cosa que, certamnet, ens feia falta, al barri- i que hagi aconseguit que una munió d’estilistes, bookers, creatius, turistes anglosaxons i una pila més de gent modelna, que tant pot desplaçar-se en patinet com en Harley Davidson, es desplaci a la cantonada de Parlament amb Borrell amb les mateixes espectatives amb que aniria al restaurant del W Hotel.
Al Federal, mentre t’esperes els vint minutets justos que t’han dit per aconseguir una taula per quatre, pots veure com un noi tot repentinat s’indigna i acaba marxant amb la seva xicota (i amb l’escotàs operat de la mateixa xicota) quan li diuen que ha de fer cua d’empeus, darrere teu i de tres geeks que han portat els portàtils per enganyar la gana aprofitant el wifi gratis.
El Federal, a més, és un lloc sostenible, on tot és reciclat (consta en els tovallons de paper), ecològic, sostenible, de temporada i no massificat (això vol dir que en comptes d’Estrella Damm tenen Estrella Galicia). Té, per si quedava cap dubte, la carta perfecta per a un garito brunch instal·lat en un pais on el lunch encara és possible a les dues del migdia: hi ha coses sòlides i lleugeres, una mica de rotllo veggie, hamburgueses d’autor, ous i torrades, cafès amb llet de mig litre que farien les delícies de les protagonistes de “Sexe a Nova York” i un bufet de pastes que ja deu ser l’envenja del gaixample tot sencer.
El més important a tenir present és que un establiment com aquest no es transforma en un hype consistent si no s’hi menja i s’hi beu bé. Però el Federal té un altre factor clau, que és la decoració (sèriosa, amb classe, res d’Ikea) i, sobretot, el tractament de l’espai. A la planta baixa tenen una taula comunitària enorme; al primer pis hi ha taules convencionals, però tan oxigenades que sembla que n’hi cabrien el doble, i a dalt de tot hi ha la terrasseta més cuca de tot Sant Antoni (el còctel del meu funeral vull que el facin allà dalt).
Dit això, ja estem perfectament enlluernats a l’hora en què arriba el menjar, que pot ser un impactant bacallà arrebossat amb patates fregides (“tallades a mà”), una mena d’antipasto de les antípodes (l’amo del local és australià o neozelandès, diuen) anomenat ploughman’s, una hamburguesa de gambes amb chutney picant (el més a prop que estareu mai de menjar una Burger Cangreburger) o un bol de pasta espectacular. Tot ho teniu degudament documentat a les fotos.
Si hi afegim un servei proper, simpàtic i còmplice, sortiríem al cap del carrer amb el restauratnt perfecte, si no fos que són tan cool que no els dóna la gana de cobrar-te còmodament a la taula, amb la qual cosa has de baixar allà on tothom encara s’espera i, amb el tràfec, potser no te n’adones que et cobren 9,20 euros en cafès que no t’has pres. Culpa teva, òbviament.
Aneu al Federal, que mola molt.
Preu: 1 canya, 1 ploghman’s, 1 bacallà, 1 pasta amb espinacs, 1 hinduburger, 2 aigües, 2 gots Rioja tempranillo, 1 iogurt amb mel, 1 tallat, 1 carajillo J&B – 56,80 euros
Sant Antoni (i part de l'estranger) 