El Pa i Trago és història viva en sí mateix i una part imprescindible de l’imaginari popular de molta gent -de mitjana d’edat tirant a alta-. Per tant, també té moltes històries al voltant, la majoria de les quals són de collita pròpia.
Dins de la seva cuina, que és catalana fins a la medul·la i, literalment, de mercat (es troba al carrer Parlament, just per sota del de Sant Antoni), els seus esmorzars “de matadero” són llegendaris i tenen com a plat estrella la tripa amb cap-i-pota, que ha tingut valedors incondicionals com Vázquez Montalbán. El detectiu Carvalho va seure a la taula del Pa i Trago en un parell d’ocasions (“Asesinato en el Comité Central” i “El laberinto griego”) endrapant tripa i bacallà hostal.
Per aquesta fonda hi passa tot el veïnat i, malgrat que té un menjador enorme, els caps de setmana hi ha hòsties a l’hora de dinar. En la naturalesa de l’establiment hi ha un vessant familiar que el fa entranyable (no diríem carrincló). És tot tipisme, nostrat com una mala cosa, només cal que ens fixem en les rajoles de pagès que il·lustren la carta per totes les parets.
I no és una carta curta! La proposta sembla monotemàtica, però és normal tenir veritables dificultats per decidir què demanar. És una carta de carn i peix, de grill i de saltat, de favetes i xipirons, de tapeta i de costellada, i d’entremesos de marisc que fan de plat únic.
Hi ha detalls del Pa i Trago que, a força d’anar-hi, et mantenen en la certesa que el món encara gira. Com la llonganissa amb olives que et porten per picar (mai abans que hagis fet la comanda!) o que de la canya de cervesa en diguin “gerra” i que sigui fosca, fosca, tant si ho vols com si no ho vols. Definitivament, és un lloc per anar-hi tota la vida, fins que siguin els fills, o els néts, els que paguin el compte.
Preu: 2 menú, 1 calamars romana, 2 postres, 1 gerra, 2 cafès – 44,24 euros
