Secrets d’un Pappa Sven

La nostra generació no té anècdotes de sueques, i és una llàstima. Només les vam ensumar recuperant vídeos antics d’aquells Pajares i Esteso espatarrants. No obstant, podem explicar una anècdota amb dues noies escandinaves, tal vegada nétes d’aquelles senyores tan de llegenda del desarrollisme hispànic.

A la cantonada del carrer Urgell amb Sepúlveda, un dissabte de juliol de molta calor, les noietes, ofegades i esbufegant, fent cara de desesperació, se’ns van llançar al damunt i ens van demanar que… Que com s’arribava a l’Ikea més proper i si hi havia restaurant.

La decepció que vam sentir només es podia comparar amb la pena que ens van fer. En el país que tot just ha decidit portar l’estendard de la gastronomia universal i que, a més, està ple de llocs on, més que gastronòmicament, s’hi menja de puta mare, aquest parell de rosses s’estimaven més fer un viatge de vint minuts en bus per menjar-se un frankfurt de cérvol amb ceba torrada.

El pitjor de tot és que si ens arriben a enxampar un any més tard els hauríem pogut indicar que a menys de dos xamfrans hi havia, i hi ha, un refinadíssim restaurantet, propietat d’una cuinera també sueca. Ella es diu Nina Olsson i, el local, Pappa Sven. Així de curiós.

Pappa Sven: patata farcida de pollastre amb mostassaEl Pappa Sven és una proposta amb molt mèrit, perquè no se’ns acut d’entrada que la cuina sueca sigui molt variada ni que tingui massa secrets. Però allà estan aconseguint fer coses del tot originals a partir d’un grapat d’elements bàsics i tradicionals. Tant és així que podríem atrevir-nos a classificar-lo dins dels primers estrats de l’anomenada “cuina creativa”. Només cal que ens fixem en les degustacions de tapes a la sueca que fan els dimecres per sopar.

El cantó “bàsic” del Pappa Sven respon a l’estereotip de salsa de gerds i nata a manta, que li sonarà a tothom que hagi llegit Astèrix i els normands. Exhibeixen amb orgull el plat estrella de la cuina autòctona, les mandonguilles (els dijous les tenen d’oferta!), però, esclar, també fan salmó i arengada a sac (saben preparar-los de mil maneres) i carn de ren. Res d’inesperat? Doncs sí: llaminadures de marisc com el cranc de riu i la gamba.

S’hi hi aneu a dinar trobareu sempre un menú tancat (tres primer i tres segons més els complements) i a la nit és quan obren la carta i les degustacions especials. Tot en un ambient senzill i distingit, igual que el servei, i amb una posada en escena que sembla treta d’una pel·li d’Ingmar Bergman.

Per cert, que una altra Bergman, l’Ingrid, presideix amb una gran foto l’entrada de l’estança, juntament amb unes altres de la Garbo, Björn Borg i els Abba. Hi podríem trobar a faltar Max von Sydow, potser. O Matts Willander, Anita Ekberg i el Larsson del Barça. Tot és qüestió de gustos, i el del Pappa Sven és a taula.

 

 

Article relacionat: Kräftskiva, al Pappa Sven

Preu: 2 menus – 25,90 euros

Pappa Sven: [mapa] [web] [932928239]

Quant a Sant Antoni (i part de l'estranger)

Blog sobre llocs per beure i menjar al barri de Sant Antoni de la capital catalana.
Aquesta entrada s'ha publicat en Menú, Menjar estranger, Restaurants, Tapes, Terrasseta i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s