El senyor del Pescadito Frito es lleva molt d’hora cada dia i se’n va al Mercabarna. Compra peixets i closques i altres animalons d’aigua salada, fresquets, fresquets; se’ls emporta al seu restaurant, que sembla un xiringuito andalús empotrat en una illa de l’Eixample, i els prepara ben nets i bufons en unes safates d’alumini que van a l’aparador.
A la paret hi ha pissares que expliquen el que hi ha, gairebé tot fregit, com Déu mana, però també amb una mica de planxa (per les navalles, les gambes i potser alguna sardina) i de vapor (musclos, escopinyes i així). Però l’aparador és la millor carta possible per triar en aquesta freiduría que no li pot envejar res als locals de més solera de la Barceloneta.
El Pescadito, a més de l’aparador, té un tendal i rajoles on hi predomina el verd del Sud, cosa que no treu perquè al boquerón se li digui seitó i, al chanquete, xanguet. I així, amb tot el que tenen, que, per desgràcia, és més del que pots picar en un sol sopar.
Sembla mentida que amb una palangana de farina, una fregidora doble, una planxa que sembla que vagi amb Camping Gaz i tres persones despatxant es pugui fer tanta teca. Amants de la gambeta salada, l’escopinya fresca, el cazón en adobo, el calamar a l’andalusa (no a la romana!), els xocos i els xipirons, el molls, els llucets i la sardineta, benvinguts al paradís.
Hi afegiu un parell d’errors de raccord, com el pa amb tomàquet (de pagès i amb oli del bo) i una mica d’Albariño (o de turbio, que no cal ser tan fins) i ja us podeu morir. O potser no, que el Pescadito sempre fa ganes de tornar-hi a anar.
El Pescadito Frito: [mapa]
Preu: 1 cazón, 1 escopinyes, 1 calamars, 1 xanguet, 1 seitó, pa amb tomàquet, 1 canya, 1 turbio – 58,45 euros