Vermut i dinar de perles al Raval

Mola travessar la ronda i començar a fer el guiri pel Raval, això sí, gaudint els racons que els guiris probablement no descobriran mai. Per començar bé el migdia, un vermutet és imperatiu, i avui proposem el Bar Bodega Montse, un dels locals més vells i amb més solera de la ciutat en aquesta especialitat. Només cal veure l’interior del local i la parroquia que es pren el vermut casolà o la canya de cervesa tant a dins com a la terrasseta. Gent del barri amb converses quotidianes expressades desacomplexadament a tot volum. Si voleu picar, l’assortit de conserves, en llauna i amb sense llauna, sembla molt recomanable. Com a qualsevol bodega, us vendran el vi o el vermut que vulgueu si porteu el vostre propi recipient. Els preus són igual de populars que l’ambient que s’hi respira.

Ara, a dinar. És per tenir-ho claríssim: si has decidit anar al Cañete i t’hi presentes tal qual i te’l trobes tancat, és que ets un sapastre (a l’agost hi ha gent que fa vacances!) o que has tingut molta mala sort. Però si tens la idea d’aturar-te allà mateix un segon i mirar al voltant, tot pot canviar. Just al davant hi ha La Perla de Oro, una de les grangetes més genuïnes que queden a Barcelona.

Un local antiquíssim i ple de gràcia que manté intactes coses com un robust taulell de marbre amb compartiments de vidre per al gènero. Darrere l’aparador hi ha una vitrina impagable, de forma triangular i que en un altre temps devia ser giratòria. També tenen una calaixera de fusta molt sòlida que fa la funció d’una petita barra i un laberint de tubs de ferro que surten del sostre i fan penjar amb ganxos una gran col·lecció d’embotits, pernils diversos (el lacón, excel·lent!), alls, nyores i pissarres que fan de carta/menú. Els prestatges estan plens de pots de vidre i llaunes amb conserves dolces i salades, xocolata, vins, verdures, llegums… Finalment, hi ha la típica nevera de làctics dels colmados, però aquesta està petada de formatges d’aquells que ni sabies que existissin i que puden com una mala cosa.

Amb tot això, les actuals gerents de La Perla fan assortits variats i tenen una colla de tapes (solen obsequiar-ne un tastet amb la pimera copa). L’altre fort és l’oferta d’entrepans, freds i calents, i d’amanides, tot molt inventiu i amb tocs de color, fins al punt que fan ganes de demanar-ho tot per veure quina fila fa. Els bocates són dels que porten ingredients curiosos, estil mozzarella, olivada, cogombrets i altres herbes, i entre les tapes hi ha unes quantes porcades suculentes, com els llardons o les rillettes d’oca (amb torradetes calentes, estupendu!).

El local es petit i s’omple de seguida i, de vegades, cal tenir paciència perquè les noies ho fan tot al moment (abans de decidir quina tapeta gratis et posen solen preguntar-te si ets vegetarià, mira si són maques). Res que ens impedeixi divinitzar des de ja mateix La Perla de Oro, per haver mantingut l’estètica, la filosofia i l’encant del negoci tan intactes.

Acabem l’excursió pujant a fer un cafetó a peu de carrer. El Mendizábal és tot un clàssic de Ciutat Vella i molta gent el coneix com “l’Almodóvar”, a causa de les rajoles coloristes que el decoren. Tenen una terrassa àmplia i plena de turistes a l’altra banda del carrer, però sempre ve més de gust estar-se a la barra, que és el local en sí mateix, i participar de les xafarderies entre cambrers i clients o dels sobresalts que regala el barri cada cinc o deu minuts. En aquesta ocasió, les estrelles de la tarda eren dues prostitutes alcoholitzades, cadascuna amb vint-i-cinc tardors a cada cama i fent gala d’un poderiu que va foragitar la cambrera i una amiga seva.

Animació a banda, el Mendizábal és ideal per vermuts a base de cerveseta, entrepans d’ingredients variats, sucs de fruites naturals i cafès a qualsevol hora del dia. Però, sobretot, és com una peça d’art contemporani enclastada a cops en una paret del Raval. Obligatori fer-hi parada si es passa per allà a prop.