Bodega Sepúlveda, foc nou

Sovint, les coses més eternes, les institucions més inamovibles, són les que t’ensenyen que sense canvi no hi ha futur. I això és una manera optimista de veure-ho, superant els prejudicis que han posat una creu sobre la reputació de la Bodega Sepúlveda perquè recentment han sortit en aquella tele i en aquest diari i se’ls ha pujat l’ínfula no se sap on i ara et posen racions més petites pel mateix preu i encara els has de donar les gràcies si et donen taula i bla, bla, bla…

Bodega Sepúlveda: pa

Només unes quantes consideracions:

–          Pel que fa a restaurants, la Bodega Sepúlveda sublima l’expressió “de tota la vida” que solen portar els llocs de confiança a tots els barris del món.

–          Sembla que la carta no és exactament igual que fa cinc anys i és evident que el local ha sofert una renovació. L’antiga disposició de taules tenia un encant caòtic, ara tot sembla més endreçat i la solera d’abans només es troba al menjador del davant, on hi ha la barra. Temps enrere t’hi podies trobar gent de tota mena, des de joves que feien tapes abans d’anar de marxa fins a teresines que sopaven bé després d’anar al teatre Goya o al Muntaner.

–          Ara l’oferta és més de fonda que de tapes, però encara s’hi pot fer un pica-pica. En el fons es manté el to tradicional del negoci i, honestament, tot anirà bé mentre continuin fent un del millors pans amb tomàquet del món: un panet rodó obert transversalment i torrat, la cosa més profundament vermellosa i oliosa que hom ha vist fora dels confins d’un dormitori.

–          D’altra banda, hi ha novetats curioses, com l’entrecot de Nebraska, una vianda que sembla de moda a Sant Antoni des que també l’ incorpora La Clara arrel de que l’adquirís el mateix grup propietari de L’Oliana de Santaló.

–          Queda clar que la Bodega Sepúlveda l’han feta mig nova, però conserva un milió per cent de la seva dignitat de sempre, sobretot en comparació amb altres experiments propers, com el del traspàs de l’històric Estevet, a la l’altra banda de la ronda.

–          Finalment, que s’hi menja la mar de bé encara. Això sí, és inevitablement més car, però estem segurs que hi tornarem quan tinguem alguna altra cosa a celebrar.

Preu: 2 canyes, 1 peixet fregit, 1 carpaccio de vedella, 1 bacallà a la llauna, 3 copes de blanc de la casa, 2 pa amb tomàquet, 2 tallats, 2 carajillos J&B – 74,90 euros

Bodega Sepúlveda: [mapa] [933235944] [web]

Quant a Sant Antoni (i part de l'estranger)

Blog sobre llocs per beure i menjar al barri de Sant Antoni de la capital catalana.
Aquesta entrada s'ha publicat en Restaurants, Tapes, Terrasseta i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s