L’ombra del Calders

La cantonada on abans hi havia el Bar Paloma és ara el lloc obligat de la zona de Parlament, en el passatge que duia el nom del mateix carrer i que ara recoda el gran escriptor barceloní. La situació estratègica del Bar Calders és immillorable i li permet disposar del que ja es pot considerar una de les millors terrassetes de la ciutat interior, ocupant pràcticament mig passatge en una ubicació ben arraserada del vent, el sol i la remor del trànsit. Amb la Bodega Vinito just a la cantonada del costat, queda un conjunt força simpàtic, però és el Calders l’establiment que peta el carrer.
Bar Calders: pizza de pernil
El local en sí és una cucada. Petit i compacte, pot omplir unes 6 taules en un espai que és tot finestrals i queda inundat de llum natural (en una de les obertures solen desplegar una pantalla de vídeo enorme quan hi ha futbol). A tot plegat s’hi pot afegir una decoració -extensiva a les parets exteriors- feta amb gust. Detalls d’art psicodèlic i tribal i colorisme mexicà, com una bona part del menú, es combinen amb la sobrietat de l’interorisme típic de l’Eixample (el mosaic de les rajoles és exquisit). Molt bon ambient, sí, però perquè ens pagui la pena cal que hi afegim una mica de menjar i beure en condicions, i el lloc en té.Van ben provistos de vermuts, cerveses d’ampolla i conservesde qualitat (el contrari seria pecat, si pensem en tot l’elogi que li hem fet a la terrasseta), i no cal dir que els acòlits de la secta del gintònic se sentiran tractats de meravella. I al bodega sembla força selecta. Després hi ha el menjar, que no deixa molt a triar però que resulta original i sempre està molt ben presentat.
Destaquen els exotismes a la mexicana, com els Nachos del President i, sobretot, les pizzes, fines i refinades, fetes amb tortilla de blat en comptes de la massa de tipus italià. Queden com un taco sense doblegar i porten coses com rúcula, pernil del bo, pera, gorgonzola… Les tapes també són recomanables, en especial l’ensaladilla, que ells en diuen “soviet” en comptes de “russa”. I la llista de bocates ofereix exemplars tan estranys (tomàquets deshidratats, cigrons, pesto) que és impossible no sentir-s’hi atret.

L’única pega és el preu, que pica com si t’haguessis entaulat a fer un àpat de pitet. En realitat, quan surts del Calders no tens més sensació que la d’haver fet unes bones tapetes. Però, ja ha quedat clar, tractant-se d’un hype que fa tota la fila d’estar ben estructurat i fonamentat, no ens queden massa arguments de queixa. És el que hi ha, i, si no t’agrada, demà ells ompliran la terrassa igualment.

Preu: 6 canyes, 1 nachos, 1 ensaladilla, 1 amanida tomàquet i tonyina, 1 salmó fumat, 1 suc de pinya, 1 gelat, 1 carajillo J&B, 1 tallat, aigua – 52 euros

Bar Calders: [mapa] [Facebook] [933299349] [barcalders@gmail.com]

Quant a Sant Antoni (i part de l'estranger)

Blog sobre llocs per beure i menjar al barri de Sant Antoni de la capital catalana.
Aquesta entrada s'ha publicat en Bars, Bocates, Restaurants, Tapes, Terrasseta, Vermutets i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s