Moritz, la fàbrica

Ha costat uns set anys d’obres, d’ara sí i ara no, de que la Damm els passés al davant rehabilitant la seva antiga factoria com a centre lúdic ocasional, i de fer venir Jean Nouvel (el de la torre Agbar) a reformar els 5.000 metres quadrats de local a la ronda de Sant Antoni i repensar-los com a centre gastronòmic. Una cosa que havia d’estar anys llum més enllà de la cerveseria original a la ronda Sant Pau, que sobreviu des de fa dècades sense tenir res a veure amb els hereus de Louis Moritz.

Moritz: salsitxes alsacianes

La Moritz va ser pràcticament una institucio al barri de Sant Antoni, on va arrelar la seva popularitat estesa a tota la ciutat durant la segona meitat del segle XIX. Va quedar clar després de veure el fervor amb el qual el veïnat va rebre la inauguració de la nova Fàbrica Moritz el desembre passat. El fet és que ara ja es fa difícil trobar-hi lloc per seure a qualsevol hora “normal” durant els caps de setmana i la gent accepta esperes de fins a una hora per tenir taula. Per sort, s’hi pot anar a hores intempestives: l’horari és de 6 del matí a 3 de la matinada, set dies a la setmana, amb la cuina oberta ininterrompudament.

La fàbrica es va inaugurar encara amb una mica de pressa i unes quantes coses pendents d’acabar. El fastuós local, ple d’espais prou amplis per acollir reserves de grups i happenings de tota mena, es pot visitar amb guia, però encara té parts tancades sense acabar de reformar.

Passa una mica el mateix amb la carta. Al llegir-la sorprèn veure-hi molts plats escrits en vermell. Vol dir que encara no estan disponibles per demanar. Cosa normal -potser- si no li has donat prou temps abans d’obrir a un director de cuina perfeccionista com en Jordi Vilà, de l’Alkimia, a qui alguns consideren el millor xef de Barcelona ara mateix.

El llistat de plats i especialitats, endreçats per categories i tot, pot aclaparar una mica. La idea principal és una invenció: la cuina catalanoalsaciana, un concepte que, per força, ha d’incloure la tradició de la tapa i el vermut barcelonins (hi ha un merescut homenatge a la bomba de la Cova Fumada), actualitzar-ho tot plegat i elevar-ho una mica, que ja està bé, perquè avui en dia li fots una puntada de peu al tamburet d’una barra i de sota hi surt un gurmet 2.0, o com se digui.

Tot i que havia de ser la primera, aquesta nova cerveseria és el segon experiment d’aquest estil que la Moritz ha atacat. Fa uns anys va reobrir el Velódromo, amb una gran cuina sota la direcció d’en Carles Abellán (Comerç 24, Tapas 24, Hotel W). I en poc temps aquest local s’ha refermat com l’últim reducte de la gent bé i bonica abans de tornar al nord de la Diagonal als seus caus i palaus.

La Fàbrica Moritz, en canvi, va camí de ser una proposta més popular, la qual cosa sona a hit, perquè a un preu molt assequible es pot gaudir d’una experiència gastronòmica excel·lent. Però, a banda de la qualitat, sembla que s’hi han pensat molt la varietat. Que tenen de tot, vaja! Fan tapes de tota la vida i de creació, com els montaditos sobre diverses menes d’enciam. Cuina catalana d’olla i salsitxes alemanyes de les que no es troben fàcilment. Grans assortits de peix, en freginada i també amb mariscades pantagrüèliques (la del Front Popular resulta entranyable). Entrepans increïbles com el de calamars i el club sandwich. Tot, tot presentat amb bon gust, tant si demanes coses senzillotes -ensaladilles, llardons- com si t’estimes més delicadeses com els ultramarins de gamma alta.

Amb el temps s’espera que la Moritz també compti amb un bar de vins. De moment, l’ideal és demanar la cervesa de la casa, Moritz o Epidor (hi ha nostàlgics de més de 50 anys que demanen la mítica negra, però encara no l’han recuperat), que si és d’aixeta te la posen de barrils fets a les cubes del mateix local i només se serveix en got de 20 cl., que si no, no t’entra amb tota la frescor i la força que li correspon. Així de fins van.

Preu: 1 llardons, 1 mariscada Front Popular, 1 assortit de salsitxes, 1 calamars a la romana, 1 truita de patates, 1 crema catalana, 5 canyes Epidor, 2 sucs de fruita, aigua, 1 tallat, 1 carajillo J&B – 69 euros

Fàbrica Moritz: [mapa] [web]

Quant a Sant Antoni (i part de l'estranger)

Blog sobre llocs per beure i menjar al barri de Sant Antoni de la capital catalana.
Aquesta entrada s'ha publicat en Bars, Bocates, Restaurants, Tapes, Terrasseta i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Moritz, la fàbrica

  1. Àlex ha dit:

    Jo hi vaig anar fa unes setmanes i vaig trobar que és molt car pel que hi donen i el servei força dolent. El menjar no passa de “correcte”.

    A part, per ser un lloc que és buc insígnia de la cervesera, trobo que la venen molt cara, una canyeta ridícula més d’un euro.

    Sé que sóc jo el raro, perquè el lloc està ple a vessar, però no compro

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s