Mercè Vins, la cuina de la mama

Sortint del Portal de l’Àngel, anant una mica més enllà del núvol de guiris que es forma cada dia i cada nit al 4 Gats, arribes a la cantonada d’Amargós, un carrer estret que, en el mateix tombant, amaga un racó d’aquells que fixarien l’atenció d’un Josep Pla.

Mercè Vins: rètol

Crida el vianant amb un rètol senzillot, una fulla de vinya, tota verda i grossa, amb el nom del local a dins: Mercè Vins. En un altre temps devia ser un celler, o alguna cosa així. A dins l’ambient és de casa antiga catalana, tot el que t’envolta és pedra, rajola gastada i hi ha una d’aquelles barres amb superfície de marbre que són la nostra debilitat.

És difícil imaginar-se un local amb l’espai més ben aprofitat. Amb prou feines es pot caminar entre la mateixa barra, les taules de l’entrada i la gent que fa cua. Ni ha una, petita, que queda enquestada a la paret com una capelleta. Al fons, una escala minúscula porta a les golfes, on el menjador continua i acaba penjant d’un balconet.

Convé anar-hi d’hora si s’hi va a dinar, o pots acabar en la llista d’espera fins a passades les 3 de la tarda. Gran part de la clientela sembla habitual, fins i tot fidel, però també t’hi trobés algun turista que ha fet diana sense proposar-s’ho.

Al Mercè Vins tot és normal i corrent. A les taules hi ha estalvis de paper, dels que diuen “bon profit” en quatre idiomes, i tovallons dels de bar, que tenen d’especial els dispensadors artesanals que els contenen.

No hi ha pretensions, ni complicacions rebuscades, cosa que parla per començar de la cuina de la Mercè, que té com a principals virtuts la honestedat i el fet que tot li surt molt i molt bo. Sol anar directe al tall, que sovint és l’única manera de fer. Hi ha cuiners que no entenen els plats que fan sense que hi hagi espirals retòriques, però, als d’aquest restaurant, el que més se’ls nota és el carinyo.

La definició seria “menjar casolà” i, com ha de ser, les especialitats rematen la descripció de la millor manera: croquetes, , bacallà, “callos picantets”, papas amb mojo picón, pinxos morunos i, en general, cuina ecològica i de mercat, tirant a catalana.

El menú del migdia et deixa indecís, sempre demanaries més d’un primer o d’un segon. A més, els amants de Mercè Vins en destaquen molt els esmorzars de forquilla i d’entrepans especials de la casa. Si ho voleu comprovar, obren de molt bon matí. Però no hi aneu a sopar, que ho trobareu tancat.

Preu: 2 menús, 1 canya, 1 carajillo J&B – 25,75 euros

Mercè Vins: [mapa] [933026056]

Quant a Sant Antoni (i part de l'estranger)

Blog sobre llocs per beure i menjar al barri de Sant Antoni de la capital catalana.
Aquesta entrada s'ha publicat en A l'estranger, Bocates, Esmorzars de forquilla, Gòtic, Menú, Restaurants i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s