El lema del restuarant ens regala el títol de l’article. Can Vilaró és tal com raja i, encara més, despunta com tota una institució a la zona del mercat de Sant Antoni (just al davant del recinte antic, a la cantonada Borrell-Manso) i amb una reputació ben guanyada arreu de la ciutat entre gent de bona vida que sap el que vol. Una segona llegenda autodescriptiva podria ser “de tota la vida”. Fins i tot per al passavolant experimentat, que sempre es fixa en el personal assegut a l’interior, el Vilaró és un local on sembla obligatori entrar.
Pel seu tarannà d’estar per casa, a Can Vilaró s’hi va a menjar com de menú. En realitat, el menú del dia, igual que en altres llocs del voltant com el Mañé o la Bodega d’en Rafel, és una llista de plats del dia (també hi ha una carta de fixes i clàssics de temporada, com l’escudella i carn d’olla), amb preu independent per cadascun. Deixem clar que al final la factura surt igual de bé -o millor- que la de qualsevol bar a qualsevol veïnat popular.
Una altra expressió típica, la de “cuina de mercat”, aquí pren el seu màxim sentit. És un dels pocs llocs on encara es viu al dia, segons el que es trobi de bo i d’assequible a plaça. Així, hi ha especialitats que fan saltar les llàgrimes als clients fixes, la majoria relacionades amb el món del menut: galtes, fetge i cervellets a la romana; capipota amb tripa i/o cigrons i exquisideses més rares, com la tripa i potetes de xai o la tripa de porc al forn. Que ningú s’espanti, la carta és plena d’altres propostes igualment tradicionals i aptes per a paladars menys viscerals. Arengades, sardines, bacallà, carns rostides o a la planxa, verdura bullida o saltada, mandonguilles… Ah, recomanació per beure: el daurat de Gandesa de la casa.
Si es tracta de menjar, tenen moltíssimes coses, senzilles o més elaborades, i algunes impressionen. Per exemple, si demanes botifarra amb mongetes et poden portar això. Això, en un dinar pot ser espectacular, però Can Vilaró té una fama especial per servir aquestes coses en els seus esmorzars de forquilla. Veïns coneguts i reconeguts com en Quim Monzó en donen fe sempre que poden.
En Sisco, l’amo, pot descriure’t tranquil·lament la condimentació d’algun plat amb sentències com “… i t’hi posem el que hi hagi per la cuina”. Va heretar el restaurant dels seus pares i el porta juntament amb la seva dona, la Dolors. Actualment sembla que ja hi ha una tercera generació preparant-se per encarregar-se’n. Així, les coses van sortint de la manera que fa sentir còmodes els parroquians, com sempre.
Preu: 1 esqueixada, 1 torrada de sardines, 1 conill a les herbes de la Segarra, 1 iogurt, 1 iogurt, 1 tiramisú, aigua, vi, 1 canya, 1 tallat, 1 carajillo J&B – 31,85 euros
Sant Antoni (i part de l'estranger) 