No és que sigui una tendència, però cada dia ens trobem amb més locals que, per pura simpatia, fan fotos als clients que els cauen bé i les publiquen a la seva pàgina de Facebook. És un dels detalls que més bé reflecteixen la imatge de bon rotllo i interacció social de locals com Ambiente del Sur i, de forma més especial, La Federica, un espai jove i colorista que cada vegada té més adeptes en la zona del Paral·lel.
A La Federica s’hi pot anar a menjar tapes força originals, a tastar vins bons, bonics i barats, a empassar còctels ben parits o, simplement, a xerrar amb un dels cambrers més extravertits del Poble-sec, que té conversa fins que tanquen i, a més, demostra un gust exquisit pels tatuatges (porta tot el pit amb els ninots d’en Keith Haring).
Ara, que si parlem de bon gust, convé fixar-se en totes les parets del local. Quan veus el disseny de la cafetera i la tetera, les rajoles de barber a la paret, el taulell de lletres on hi ha el menú i la combinació de mobiliari retro del menjador, de seguida saps que has entrat en un lloc especial. Un cop a dins, el que toca és demanar.
A la cuina hi ha un argentí que s’ha proposat treballar entre dos mons. Així, hi posa vitel toné, que és la versió portenya del vitello tonnato, una cosa que s’arriba a menjar sense gana. Per pur vici, vaja. I seria el menys original que hi ha. Tant si fa tapes, com amanides, entrepans o coses per untar -de l’hummus al dip de salmó-, li surt tot fi i amb una aparença ben refrescant.
La carta va plena de cosetes que ataquen la curiositat: xampinyons farcits de pernil, mongeta tendra amb ametlles, albergínies escabetxades, llagostins picants al xeres o avainillats amb salsa de wasabi, crep de carbassó i ricotta… Tot cosa lleugera, que va perfecte per acompanyar una copa mentre no t’has decidit a sopar encara. I si n’ajuntes unes quantes, fas l’àpat complet perfectament. El preu ho permet de sobra.
Preu: 1 vitel toné, 1 xampinyons farcits de pernil, 2 cerveses – 11 euros
La Federica: [mapa]
Sant Antoni (i part de l'estranger) 