Una Mica de Japó i un molt de gust

Ja ni sabem per què sortim a menjar pels puestos, si sempre acabem en llocs on s’hi està com a casa, que és el que passa a Una Mica de Japó, un negoci genuïnament familiar. El porta una cuinera japonesa amb els seus fills. O un fill i un nebot, encara no ens ha quedat clar. La qüestió és que són gent maca i molt d’estar al peu del carrer. El local entronca en l’actual tendència de bars japonesos casolans, que ofereixen el que el poble nipó menja en el seu dia a dia, i que no fan sushi, a la manera del Bouzu en els seus orígens o aquests altres que trobareu per aquí.

De fet, l’Una Mica de Japó és un pioner. Fa anys i panys que va obrir en els baixos d’un edifici d’oficines del carrer Muntaner, i semblava el clàssic barpepe. Des de fa un temps el trobem al carrer Aragó amb Compte Borrell, en un espai més cuco, que fa mig xamfrà i que està molt ben resolt, amb taules altes i la cuina vista a l’altra banda de la barra, el millor lloc per estar-s’hi si vols conversa amb el personal i anar veient el ritme amb què van per feina.

Dèiem que no fan sushi. No cal. Hi ha un petit univers gastronòmic detallat en quatre pissarres Veleda, per triar. Una bona idea és fer un recorregut de tapes. Us estalviarem la majoria de la nomenclatura japonesa (que ens emboliquem de mala manera) i passarem a la traducció literal: croquetes de patata, salmó o verat a la sal, diverses coses amb miso (pollastre picant, peix blanc del dia o, esclar, la sopa), boletes d’arrós, bonitol sec amb soja… i un parell de coses que sí sabem escriure: les gyoza i la tempura de verduretes. És qüestió de fotre-li canya, perquè us costarà omplir tot el pap amb poques tapes, i paga la pena tastar el màxim de coses.

L’altra opció, per fer un àpat complet, són els bento. És a dir, els típics plats combinats. Els que hi ha a la carta solen ser en bol, amb arròs cobert amb la recepta de carn, peix o truita pertinent: amb curri, teriyaki… Coses així.

En canvi el bento del dia va en aquelles capses compartimentades que són tota una icona de la gastronomia japonesa. Sol portar truita dolça, arròs amb sèsam, albergínia i algues marinades, verdura (pot ser fregida, o no) i la vianda que toqui. Que t’ho posin al davant i que t’emocionis, és tot una.

Estem farts de llegir comentaris a internet dient que l’Una Mica de japó és cutre. És un lloc deliciós i, a més, és un dels restaurants favorits dels japonesos residents a Barcelona. Amb això ja estaria tot dit, oi?

Preu: 1 pollastre teriyaki, 1 castela de te verd, 1 Sapporo – 10,20 euros

Una Mica de Japó:  [mapa]