Ikibana, el sushi pequenho

Ens sona com de préstec, però cada vegada més pensem en aquella frase castissa de “la comarca nos visita” i veiem que la podríem canviar per “l’Upper Diagonal baixa al barri”. La cosa és que l’altre dia li vam anar a donar la benvinguda a l’Ikibana que han plantat per la zona, que és la segona versió del que ja hi havia al Born.

Ikibana: wasabi i gengibre

És, de totes totes, un establiment d’aquells que els integristes acusen d’“embrutar” el territori fronterer, tan verge de filigranes cool fins no fa gaire, entre Sant Antoni i el Poble-sec. Qui ens ho havia de dir, abans que els Adrià obríssin el Tickets una cantonada més amunt!

No havíem visitat mai el restaurant original, però sabíem per la reputació que s’ha guanyat els últims anys que es tracta d’un projecte gatronòmic “de fusió”, autoproclamat hereu d’una tradició més que centenària que entronca amb els primers immigrants japonesos que van arribar a les costes brasileres.

Doncs bé, el que podem assegurar és que en realitat és un local novaiorquès. Un lloc típicament hip i fashion que recorda als del SoHo o del Village, amb DJ a la barra, disseny ultramodern i tan poca llum ambiental que les fotos en vam en treure ens fa vergonya haver-les de publicar.

Per dir-ho clar, l’Ikibana és l’últim lloc on portaries un amic guiri que vol conèixer la part més autèntica de Barcelona perquè, precisament, està ple de guiris i els que no són guiris són directament uns pijos rematats, i ja és difíscil trobar-hi un seient decent sense reserva. Però té aspectes positius. El menjar n’és un, ja en parlarem,

Per exemple, vam trobar molt curioses les taules altes en forma de fulla vegetal que poden acoplar-se en funció del nombre de comensals. I ens va impactar el rotllo friendly del personal, tot cambrers i cambreres guapíssims i guapíssimes que no tenen miraments en atançar-se’t i tocar-te quan et demanen què et ve de gust o t’aconsellen què pots demanar. Latin style, o així, deu ser.

Superats els detalls formals, el fet inqüestionable és que a l’Ikibana s’hi menja bé. Pel preu no és que t’afartis, però, si més no, en surts pensant que t’han donat alguna cosa original. La carta et posa dificultats de debó a l’hora de decidir què demanar. Segurament per això al final hi proposen una sèrie de menús de degustació per a dues persones a diferents preus. És una opció més que recomanable.

El japonès a Barcelona potser ja el tenim vist, de moltes i molt qualificables maneres, així que la gràcia del lloc és detectar-hi la peculiaritat brasilera fora del rotllo rodizio dels restaurants mes coneguts. Els detallets van des de les coxinhas, una mena de croquetes de pollastre i patata amb diverses espècies, fins a la manera de tractar la carn, una cosa insospitadament ferma i delicada, on de veritat s’entén la col·lisió dels dos mons.

Els plats més comuns deriven del sushi. A més de la tonyina, el salmó i la gamba de rigor, hi ha coses que et repten més, com l’anguila, el bacallà i altres peixos blancs com el llenguado. Però l’aposta per l’exotisme us valdrà la pena rau en els ingredients complementaris, que inclouen moltes fruites tropicals (mango, papaia, maracujà), formatges atípics per al cas com la mozzarella, tirades gurmeteres com el foie i textures de recurs com els cruixents i la reconversió en tartar del sashimi tradicional. A més, agraireu detallets com el wasabi natural d’acompanyament, més picant fins i tot que la pasteta de costum, però molt més bo. Qui vulgui arròs, fideus o tempura, també en tindrà. I postres bonics dels que fan romàntic de compartir, també.

L’Ikibana és per a ocasions. I, si ho voleu, també per còctels. Si us ho podeu permetre i hi aneu de bon humor, n’heu de sortir contents.

Preu: 1 coxinha, 1/2 maki Sao Paulo, 1/2 maki Birimbau, 1 arròs Yakimeshi, 1 Caramilho, 5 cerveses, 1 tallat, 1 carajillo J&B – 67,70 euros

Ikibana Paral·lel: [mapa] [web] [twitter] [934244648]

Quant a Sant Antoni (i part de l'estranger)

Blog sobre llocs per beure i menjar al barri de Sant Antoni de la capital catalana.
Aquesta entrada s'ha publicat en Menjar estranger, Restaurants i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Ikibana, el sushi pequenho

  1. Maria Rosa ha dit:

    ….em va encantar tot el que vàrem menjar però ens va tocar allò que no sona el DJ a cau d’orella, les taules i seients molt guais però super incòmodes i un pobre mag que ningú de nosaltres li prestava atenció ja que tota la nostra atenció estava en les delicatessen que ens anaven portant…de totes maneres en sortirem contents i alegrets! Ho recomano.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s