L’Amadeu, el bar dels plats únics

Al rètol del carrer, de manera oficial, hi posa Bar Amadeo, però al barri tothom el coneix per l’Amadeu. És el local del primer tram d’Entença, abans de Mistral, amb un tancat metàl·lic, l’únic detall que el salva de ser imperceptible per al vianant i que, segons com es miri, pot semblar una cosa lletja o pintoresca. També és un d’aquells bars que fa ràbia treure de l’anonimat. Esclar que, amb els cinquanta anys d’història que deu tenir, ara no descobrim res.

Amadeu: cigrons amb botifarra

L’Amadeu es un d’aquells bars que havien nascut com a cellers (i encara en fa la funció). Conserva les bótes i les aixetes (llàstima que la nevera d’obra i fusta ja no hi sigui) i té un públic genuïnament bodeguer que s’hi passa a fer la xerradeta o el vermut. També hi ha dones ja granadetes que passen a fer el tallat en got abans d’entrar a treballar al locals de copes que hi ha al voltant.

L’ambient és de parroquians consistents i endurits per la vida. Pràcticament sempre hi trobareu la mateixa senyora octogenària dinant a la taula del racó. Però ella no és l’única culpable de que la mitjana de d’edat sigui alta. És gent que es mira amb estranyesa les cares noves. Si de cop el bar se’ls omplis de hipsters, potser tindrien un cobriment.

Però la veritat és que a l’Amadeu s’hi està molt bé. D’alguna manera, queda arrecerat de l’activitat del Paral·lel i la Gran Via i al migdia, quan el barri s’atura, transpira calma. Estant en una de les dues taules que fan de terrasseta, de vegades ni es percep el trànsit.

Ara és un bar d’esmorzars de forquilla i, sobretot, de dinars. Per com s’hi menja de bé i per la quantitat de les racions, és un lloc de preu més que acceptable. I amb el valor afegit de tenir una oferta casolana, fins a un punt gairebé integrista, la qual cosa s’ha d’entendre com un elogi rendit.

Com a molts restaurants de la zona, no fan menú, es dediquen als plats del dia, que solen ser recorrents i que arriben a la panxa amb prou contundència per servir de plat únic. De fet, els entrants no serien el fort de l’Amadeu. Poca verdureta, si no fa la funció d’acompanyament.

La selecció d’especialitats és típica, elaborada amb ofici, i va del bacallà amb samfaina als peus de porc, passant per l’escudella i carn d’olla, la tripa i el capipota, cigrons amb botifarra o, fins i tot, ternasco aragonès.

A més, sempre es pot recórrer a comodins com la carn de mercat (botifarra, costelles) mentre el gènero no es vagi acabant. Perquè, això sí, convé no presentar-s’hi massa tard, que la cuina es va buidant i a segons quina hora ja no et queda res a triar.

Preu: 2 cigrons amb botifarra, 1 quinto, 1 aigua, 1 vi, 1 tallat, 1 carajillo J&B – 16,75 euros

Bar Amadeo: [mapa] [934242344]

Quant a Sant Antoni (i part de l'estranger)

Blog sobre llocs per beure i menjar al barri de Sant Antoni de la capital catalana.
Aquesta entrada s'ha publicat en Bars, Esmorzars de forquilla, Menú, Restaurants, Tapes, Terrasseta, Vermutets i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s