No sabem per què, quan anem de restaurant per Barcelona, així, com de celebració, entre les tries favorites mai ens surten llocs famosos dels d’ara, o que estiguin recomanadíssims a totes les guies de l’últim de l’últim. El Nou Celler seria un cas, potser per sort. Perquè és un establiment amb més de 50 anys d’història i qui el coneix ja sap a què va. O perquè té una localització privilegiada on els passavolants i els turistes hi entren sense ni adonar-se’n i generalment marxen amb aquella sensació de “doncs, mira, l’hem encertada”. Potser ni calen, les recomanacions.
El Nou Celler està situat en un palauet del segle XVIII que és patrimoni artístic de la ciutat, té dues entrades -la principal, pel carrer Princesa, i l’altra, per Barra de Ferro- i presenta un ambient curiós entre noble i rústic, que s’ha modernitzat els últims anys al passadís de la barra i la cuina. Tanmateix, ho té tot per rebre l’etiqueta de “típic”.
L’oferta sempre ha estat de cuina tradicional catalana, però després d’haver estat tancat fa uns anys, la següent generació de la casa va reformular la proposta i la va actualitzar als temps que corren, fent-la qui sap si més fina, o mes “gastro”. El cas és que la essència és la de sempre.
A satisfacció plena, en diverses visites ens hi hem fotut unes quantes receptes de bacallà, escudella, canalons, calçots, xató, tota mena de carns de la terra -fins i tot civet-, peix i marisc de platja, postres de músic. Un desfici.
A més, com la zona ho deu reclamar (és a tocar del museu Picasso, amb la munió de guiris que això comporta), el Nou Celler també és un bon lloc per fer tapes, en versions ben parides, especialment les més típiques estil calamars a la romana o peixet fregit.
Preu: A la carta pot oscil·lar entre 25 i 30 euros per barba. Ofereixen diversos menús: el del migdia surt per 10,80. De nit i cap de setmana, n’hi ha entre 20 i 30, I el de tapes, 17,50.
Nou Celler: [mapa] [933104773]
Sant Antoni (i part de l'estranger) 