“Un dinar terrible. On s’ha vist un restaurant on t’ho hagis de cuinar tu mateix!” No són paraules d’aquí. És en Bill Murray fent ús del seu sarcasme inimitable per derivar un dels moments més tensos de “Lost in Translation” en un dels més tendres i, així, acabar d’enamorar l’Scarlett Johansson. L’escena ens arriba transportada directament de l’experiència d’haver sopat al Carlota Akaneya, aquell local tan curiós del Raval que s’especialitza en la barbacoa japonesa (sumiyaki). I no té res de terrible, és més aviat entretingut. Divetit i tot.
Entre les moltes especialitats que cohabiten en una gastronomia tan insospitadament rica com la nipona, una de molt típica és la dels restarants on et porten el menjar cru -condimentat o marinat, com a molt- i tu mateix, al teu gust, te l’has de passar per la graella que hi ha a la mateixa taula on seus. Doncs això exactament és el que fan al Carlota Akaneya.
Fan honor a la tradició, però es veu que tenen molt present el racó del món on s’han instal·lat i per això a la carta -que ve amb imatges de les viandes crues- s’hi troben plats pensats per a ciutadans de Barcelona i del món. Hi ha entrants ja cuinats entre els quals, a més dels habituals fideus, gyoza, arrossos i sopes, desfilen el pa amb tomàquet i les papates braves. Entre les carns també ofereixen talls curiosos, com l’entraña argentina, la botifarra catalana i, fins i tot, la xistorra. A més, per beure et poden fer una sangria de sake.
Res d’això resta crèdit a l’autenticitat del lloc. Amb permís de la tonyina i algun marisc, la carn és l’oferta predominant, potser perquè resisteix més bé l’acció dels clients maldestres sobre el ferrro roent. Sempre en talls fins i delicadament presentats, s’hi pot triar desde llengua de vedella fins a pollastre marinat amb soja. Per descomptat, també hi ha peces nobles, com el Kobe, al qual hem d’atorgar tota l’autenticitat possible si el jutgem pel preu (50 euros els 220 grams), la causa principal de què ens n’haguéssim d’abstenir.
Amb tota la finura que inspira -amb les fotografies signades d’en Ferran Adrià o en Sandro Rosell que hi ha la paret, entre altres detalls-, anant-hi amb compte es pot sortir del Carlota Akaneya sense prendre mal a la butxaca. Les racions són tan lleugeres com es pot esperar del tarannà japonès, però amb dues racions de carn, dues de peix i un combinat de verdura i bolets, una parella en surt contenta per un preu més que acceptable. I t’ho passes la mar de bé generant desatres i combustions inesperades a la graella.
Preu: 1 entrecot, 1 pollastre marinat, 1 gambes, 1 tonyina, 1 verdures i bolets, 1 vi blanc, 1 flam de mascarpone, 1 carajillo J&B, 1 tallat – 48,70 euros
Sant Antoni (i part de l'estranger) 