Ens delim pels llocs on hi entres i et donen la sensació de que has saltat cent anys enrere. El Sortidor, l’establiment amb més personalitat d’una de les places emblemàtiques del Poble-sec, n’és un. Fa anys que hi anem, hi hem vist passar un grapat d’amos i mestresses i, per sort, encara té aquella cosa.
El local per ell mateix és un exemple d’heroisme. Conserva l’exterior noucentista, amb les portalades de fusta i els vitralls que fan un efecte de mitja dotzena de colors a l’interior quan el sol supera el tard. També hi ha les taules de marbre de tota la vida, la barra i la nevera d’obra, que són monuments d’aquells que ens vencen i ens fan incondicionals de qualsevol local que el posseiexi.
A les últimes dècades el Sortidor ha passat per diverses mans. Però cap allà al 1908 va ser un celler, cafè i bar que servia de punt de trobada per als treballadors del barri i d’assortiment de productes frescos per a la vida domèstica. El frigorífic esmentat, que és enorme, encara n’és el testimoni més viu.
En aquells temps es deia Janiu, el nom de la família fundadora, i, entre d’altres coses, va ser un exponent destacat als anys quaranta i cinquanta d’una tradició que avui està més que recuperada: el vermut i l’anxova. Són productes que al Sortidor actual encara es troben en oferta, però ara hi aniríem més a dinar o a sopar ben entaulats.
Els penúltims propietaris ja el van orientar a una cuina de mercat lleugerament refinada i amb accent català. Els que el porten actualment vénen de fora i hi han afegit una marca. Es defineixen com a “cuina mediterrània, bàsicament espanyola, catalana i italiana”. És a dir, que són italians, però tenen clar on han posat els peus i saben barrejar amb gràcia les coses d’aquí i d’allà, tal com demostra una creació tan espectacular com el seu estofat de gírgoles amb polenta.
Com és ara, el retaurant és una temptació constant per als amants de la pasta fresca i el risotto, preparats amb varietats de salses i verdures de la terra que canvien periòdicament en funció dels bons capricis del xef. També és un lloc per fer tastets, amb una petita oferta de tapes que l’encerta de ple en les patates braves i en les croquetes.
Pel que fa als plats més consistents, sempre hi ha peix del dia i carns fresques, cuinats amb senzillesa i amb acompanyaments delicats, sense subterfugis. A banda de la carta, sempre convé preguntar pels plats del dia (entre setmana hi ha menú de migdia a 12,90 euros). Igual que la selecció de vins, que aporta novetats curioses cada mes.
Preu: 1 croquetes d’Idiazabal, 1 estofat de gírgoles amb polenta, 1 hamburguesa de la casa, 1 corball amb puré de patates, 1 formatge de Cremona estil fondue, 1 canya, aigua, 2 copes de vi del mes, 1 tallat, 1 carajillo J&B – 65,40 euros
Sant Antoni (i part de l'estranger) 
Muy caro y un servicio lentísimo…