Nostàlgic, petit gran bar

La famíla de Parlament i rodalia acaba de donar la benvinguda a una vermuteria que roba cors a cops d’encís i bona teca. El Nostàlgic es troba just pujant per Viladomat, tocant-se amb el Merquén, i, tal com el nom indica, és un lloc que busca essències i no tendències. Simplement perquè el porta gent que s’hi ha dedicat tota la vida. Quan tens això, l’únic que et cal és saber aprofitar la receptivitat del moment.

Nostàlgic: brie amb anxova

Té la mida justa per un bar en els temps de subsistència que corren. Petit com una mala cosa i amb terrasseta, que és el que vol la gent per estar a la fresca i poder fumar si cal. A dins hi cap la barra, que té un miniaparador de tapes i un parell de taules altes. A fora n’hi ha tres, que deu ser el màxim que hi cap apilotonat a dins quan baixen la persiana.

En Toni, l’home de la samarreta dels Ramones que és el pare de l’invent i que sol estar assistit per la seva dona, l’Eva, s’ha guanyat el veïnat en quatre dies. I no només per haver corregut a apuntar-se a activitats de barri com la Firantoni i el Tapantoni. Té una conversa familiar i personalitzada per tothom i és digne de veure en el tracte amb les senyores, posant una taronjada per aquí o un talladet per allà.

Com a barman és un gat vell i li ve de mena. De fet, molta de la decoració que hi ha al local -garrafes de vidre verd i sifons esplèndids- prové del bar que els seus pares tenen a Sitges, l’històric Barón.

Tracte i ambient a part, el Nostàlgic no seria el que és si no maniobrés bé amb el producte. És perfecte per fer el vermut i quedar-s’hi fins a la matinada allà picant, si convé. La cuina no tanca mai, i això que no pleguen fins a la una de la matinada els feiners i a les dues els caps de setmana.

T’expliquen amb orgull que els pintxos els fan al moment, perquè no són partidaris del refregit. Cada dia fan les seves tapes i no sempre hi trobarem el mateix, tot i que hi ha clàssics, com les bombes, el bacallà esqueixat, la gambeta pelada o les anxoves del Cantàbric.

Per últim, un altre detall especial: els diumenges solen dedicar-los al tast, a porta tancada, per descobrir de l’últim el més refinat. Els temes favorits són els vins catalans, les cerveses artesanes, el rom, el whisky de malta i, no podia faltar, la ginebra (treballen amb una seixantena de marques) i el gintònic. Qui vulgui viure l’experiència ha de fer reserva abans, que l’espai és limitat. Per si no havia quedat clar encara.

Preu: 3 cerveses, 1 bomba – 8 euros

Nostàlgic: [mapa] [633887502]

Quant a Sant Antoni (i part de l'estranger)

Blog sobre llocs per beure i menjar al barri de Sant Antoni de la capital catalana.
Aquesta entrada s'ha publicat en Bars, Tapes, Terrasseta, Vermutets i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s