La Sirena, olor de mar

Diu que els llestos de les vacances són quells que les fan al setembre -o a primers de juilol- i de fet, l’última setmana d’agost ja comença a ser un temps ideal per trobar platges buides o, això ens agrada més, taula lliure a restaurants que ni tan sols contemplen la política d’acceptar reserves. És el cas del Bar La Sirena de Llafranc, el nostre racó favorit de la Costa Brava.

La Sirena: llobarro

La Sirena és un negoci de germans (dels patriarques fundadors, el Manolo aguanta en plena forma) i mestresses i d’una segona generació de fills i cosins. Són gent malalta de mar i de pesca i és lògic que hagin aprofitat les últimes quatre dècades per recarregar l’interior del local amb motius mariners fins a l’extrem.

De tota manera, la gràcia del lloc, per a la majoria, són les dues grans terrasses encarades al port. Són el restaurant pròpiament dit, amb les típiques taules i cadires de canya baixes. A dins, la cosa pot arribar a funcionar com un barpepe, per fer el carajillo o la cerveseta i entretenir-se amb el canal Caza y Pesca, que sembla l’únic que tenen sintonitzat a la tele.

Anem per feina. Nosaltres hi anem pel peix del dia, a planxa, tal qual, i sempre a peça sencera, fins i tot si es tracta d’un rap (rapet) o un turbot. Les altres bestioles habituals de la carta són el pagell, l’orada, el llobarro i un dels plaers senzills més deliciosos del món: les sardines. Les claven, en la preparació i en la mida, que és la justa: ni petites ni massa grosses. Un altre plat obligatori és els calamars, a la romana o, millor encara, amb suc.

Tot i que el nivell fa temps que no és de banyador i xancleta, La Sirena conserva un cert esperit de xiringuito. Serveixen qualsevol mena de carn amb patates i sempre es recomana no deixar alguna de les quatre o cinc varietats de truita que fan, fidels al precepte de senzillesa, perfectes. Qui sigui valent, que demani la de la casa, que porta de tot i força.

A banda de tot això, per encàrrec també fan arròs a la cassola, paella, fideuà i suquet. Potser així sí que us reservaran la taula.

 

Preu: 2 truites de patates, 1 llobarro, 1 sardines, 1 calamars amb suc, , 1 recuit de Fonteta, vi blanc, aigua, 1 Trina, 1 tallat, 1 carajillo J&B – 72 euros

Bar La Sirena: [mapa] [972301138]

Quant a Sant Antoni (i part de l'estranger)

Blog sobre llocs per beure i menjar al barri de Sant Antoni de la capital catalana.
Aquesta entrada s'ha publicat en A l'estranger, Bars, Esmorzars de forquilla, Tapes, Terrasseta i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La Sirena, olor de mar

  1. Ja sé que aquí no és el lloc, però t’ho poso aquí. Tot i seguir-nos per Twitter tenia el teu blog una mica descontrolat. No és pas el primer cop que hi entro, però potser avui amb més temps m’he pogut entretenir i m’ha agradat… clar, llenguatge planer, en català… (quina p* mania tenen en escriure els blogs de restaurants en castellà i a sobre en un castellà ampulós que sembla castellano viejo!!)…🙂
    El poso al meu lateral com blog recomanat, que a més em serveix per la meva ronda setmanal de blogs.
    Salutacions!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s