El final de l’estiu ens va portar la notícia que El Racó de l’Agüir havia decidit reformar-se durant les vacances. Quan un dels teus restaurants favorits fa una cosa així no saps si alegrar-te’n o espantar-te, així que era necessària una visita matinera per quedar-nos tranquils i tastar el què hi ha de nou.
El primer que sorprèn és la nova decoració, més moderna i completament oberta al carrer. El menjador té taules noves i un aspecte més de bar, però es manté més o menys igual el del darrere i el privat. A la paret del costat de la barra hi ha un curiós sistema de prestatges que serveix de “carta de vins visial”.
El que compta, però, és el que tiraràs avall. Això potser decebrà els fanàtics de l’esmorzar de forquilla, però l’Agüir no es planteja apuntar-se a aquesta moda, al menys de moment. Val a dir que no parlem d’una “casa de menjars” a l’estil del Gelida, el Vilaró o l’Amadeu. El restaurant es mantindrà fidel al seu estil de cuina, i és una cuina excel·lent, així que la proposta dels matins no deixarà de ser atractiva per aquells que sàpiguen a què van.
Hi ha una part de dolç i una altra de salat. Pel que fa a la primer, tenen hits com el iogurt grec, el pastís de pastanaga i el xuixo “d’en Pere”, que se’l fan portar de la Pastisseria Lis i és una autèntica bomba.
De salat, que sempre ens ha fet més, hi ha una sèrie de cinc o sis entrepans fixes i un del dia, que quan ens va tocar era de truita de carxofes. Es pot triar entre el de pernil, el vegetal, el bacó amb formatge i el pepito de llom ibèric, tot de nivell. Però ens van decidir pel que ens va semblar més especial: la truita de bolets (es pot demanar al plat) i l’ou bénédictine, que el fan amb llom. Tot molt fi. I regat a la valenta, amb una Spigha, la cervesa artesana d’Alcoi, que és d’on ve la família.
Preu: 1 ou bénédictine, 1 truita de bolets, 1 xuixo, 1 aigua, 1 Spigha, 1 cafè – 14,50 euros
Sant Antoni (i part de l'estranger) 