Els restaurants i els xiringos de fast food pretesament exportats de l’Orient Mitjà són tan habituals en el paisatge barceloní actual que sembla impossible decidir on podem trobar-ne un d’allò que aquí anomenaríem “de soca-rel”. Però nosaltres, a cops d’anar-hi durant més de tretze anys, en coneixem un: el Rincón Persa. És aquell forat assenyalat amb neons estridents sota els arbres del carrer Floridablanca. De l’última visita n’hem après que es manté tan autèntic com sempre.
Que Pèrsia és molt gros ho sap qualsevol marine de baixa estofa -per desgràcia, diríem-, però el Rincón el podem localitzar bastant acuradament a la zona de l’Iran. És un lloc en el qual, si teniu prou collons a dins de la cartera, us poden servir un caviar que fa saltar la banca. De tota manera, és més recomanable deixar-se guiar pel propietari, en Tury Shams, sobre les especialitats tradicionals del seu poble.
En Tury és l’ànima del negoci. Sol donar aquella impressió dels comercials sospitosament amables, però te’n pots fiar. Ell sap el què et convé. Té una carta molt ben parida, però entén que hi pot jugar a satisfacció del client sense rebentar-li la butxaca. És tan enrotllat que si has demant el vi de la casa i ja ho ha anotat sense adonar-se que se li ha acabat, te’n porta un de reserva al mateix preu. Coses així.
El Rincón Persa té totes aquelles coses típiques d’un lloc on no has posat mai els peus i que no pots deixar passar. Des del dugh (o doogh), una beguda a base de iugurt salat que pot portar menta o cogombre i se serveix en gerra (“Khomeini es posava cec d’això”, sol fotre’s), fins al te i els postres casolans del final, entre els quals destacaríem el gelat de roses i els baklava.
De primer i de segon hi ha universos tan coneguts com insòlits. Ni el hummus ni el mast o khiar (la versió sòlida del dugh) ni les cosetes embolicades en fulla de parra tenen el mateix gust o l’aparença en altres llocs. Per no parlar de les varietats de basmati: a la taronja, al safrà, amb magrana i algun més que hi deu haver.
Després hi ha els estofats, que van de les mandonguilles al pollastre amb prunes, tot acompanyat amb tota mena de verdures, entre les quals no hi falten ingredients tan exòtics com l’ocra. De fet, el Rincón Persa també és un lloc perfecte per a vegetarians. Fan meravelles amb guisats d’albergínies, pebrots, tomàquets amb ceba o, fins i tot, dàtils.
Però si per alguna cosa s’hi ha d’anar, és per la carn: la versió gurmet del kebab. Al plat, amb les verduretes al costat, de pollastre, vedella o xai, i amb unes marinades diverses que fan que el tall se’t fongui a la boca, de tan tendre. No t’ho pots imaginar fins que ho tens a la boca.
Del Rincón Persa només se’ns acut un advertència (potser) en negatiu. Si els sopars amenitzats us fan pujar els colors, proveu de no anar-hi en divendres ni en dissabte. Us estalviareu la senyoreta que fa la dansa del ventre. És que són així de típics.
Preu: 1 hummus, 1 mast o khiar, 1 kebab de polastre yuyeh, 1 kebab de xai shish, 1 basmati de tres colors, 1 pa, 1 canya, vi, 1 te, 1 carajillo J&B – 55,15 euros
Sant Antoni (i part de l'estranger) 
osti…. gràcies per avisar del perill dels divendres i dissabtes amb la senyoreta que fa la dansa del ventre….. Aquestes coses m’incomoden molt. Però el lloc té bona pinta i m’ha fet agafar ganes. Si acabo anant (la llista de pendents és molt llarga), ja us dic com ha anat.