A Casa Portuguesa, el restaurant

Els addictes al coolness de Gràcia que trobeu a faltar A Casa Portuguesa i que potser vau quedar indignats pel penós procés de litigis que la van portar a desaparèxer el 22 de setembre -just el dia del setè aniversari- ja haurieu de saber que us queda una solució. L’esperit d’aquell local es manté viu i ampliat en el restaurant que van obrir un any i mig abans al carrer Aragó. Gent previsora, oi?

A Casa Portuguesa: cataplana de rap i marisc

Sí, ja trigàvem massa a fer la visita, i més amb com ens fascina la cuina portuguesa, tan semblant a la d’aquí i, alhora, tan diferent. A Gràcia, la casa era un còctel de pastisseria, colmado, vinateria i galeria d’art. A l’esquerra de l’Eixample és el mateix, però en versió massiva, amb una carta que recull les especialitats tradicionals més famoses del país.

El lloc és enorme, té una terrasseta exterior i una altra a mig camí de l’interior que sembla un jardinet amb la seva pròpia barra i, a dins, está decorat amb gust i vitalitat, a la manera artística que caracteritza l’empresa.

Sol obrir cada dia cap a les 13.00 i la cuina ja no tanca fins a l’hora de sopar. Així que val per a gairebé tot: la canyeta amb aperitiu, el berenar a cops de pastissets de Belém, el combinat d’after work que tant es porta ara i, evidentment, les entaulades a les hores del àpats.

Els formatges, els embotits i els vins portuguesos de qualitat continuen sent uns fixes, però es tracta de fer pencar el xef. El pica-pica, d’entrada, ja commou. Entre la infinitat d’entrants, ens quedem amb les pataniscas, que vindrien a ser una versió més consistent dels bunyols de bacallà.

Pel que fa als plats forts, l’especialitat que ens té el cor robat és la cataplana, la típica paella de pescador que es tanca com un ou i que pot portar a dins qualsevol cosa. La de rap i marisc és obligada, però no val a badar amb la de bacallà ni amb la de pop amb arròs. I, evidentment, ja que ha sortit el bacallà, no hi podia faltar la celebre recepta “à Braz”, una de les cinc que fan.

Després hi ha la carn. Proposen deiferents talls de vedella a la brasa que sonen suculents, però no caldria perdre de vista els plats de porc negre de l’Alentejo. El més entranyable, però, és el frango piri-piri, un pollastre fregit, amb un toc de picant, que sempre va amb patates i amanida. Tan senzill i bo que no entens com no t’ho fas per dinar a casa cada dia.

I, finalment, l’autèntica bogeria que són les postre portugueses, començant per “El millor pastís de xocolata del món” (bé, Carlos Bras, que no sabem si té relació amb el del bacallà, quan se’l va inventar només va gosar dir que era el millor de Portugal). En la mateixa línia dura que el bolo de bolacha (pastís de galetes) i el molotov, un púding gegant de merengue. És per explotar.

Preu: 1 olives, 1 pataniscas, 1 sardines, 2 cataplana, 1 canya, vinho verde, 1 carajillo J&B, 1 Tallat – 65,50 euros

A Casa Portuguesa: [mapa] [web] [info@acasaportuguesa.com] [932262577]

Quant a Sant Antoni (i part de l'estranger)

Blog sobre llocs per beure i menjar al barri de Sant Antoni de la capital catalana.
Aquesta entrada s'ha publicat en A l'estranger, Bars, Menú, Menjar estranger, Restaurants, Terrasseta i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s