Dai Mo! Així ho fa la mamma

Fa un italià diferent? Bé, no és que el Dai Mo! no sigui un italià de veritat, però es declara orgullós de ser-ho tirant cap el cantó de Mòdena, cosa que pot ser una especialitat tan curiosa com qualsevol altra i que, a més, pot sonar molt per allò del vinagre balsàmic, un producte gastro per excel·lència des de fa temps, ara que ens ho pensem. El nom del local és un tipisme dialectal que vindria a voler dir “i tant que sí!” o “pots comptar!” i que sol utilitzar-se molt quan algú et proposa una copeta o un mos.

Dai Mo! Espaguetis amb gambes al pesto de tàperes

El restaurant defineix el que fa com a “cuina casolana de fusió” i presenta tota mena de tics d’aquells que distingeixen un local modernet com cal: l’aperitiu Spritz, un tirador de cervesa Urquell i un assortiment de ginebres més que digne, entre altres coses.

Per exemple, fan una hamburguesa ben potent, de 200 grams i amb un ou al damunt, i la confecció de la carta et permet menjar com si anessis de tapes -o de degustació-, perquè deixa demanar mitges racions de gairebé tots els plats. A més, els dies de cada dia solen practicar una tradició italiana que consisteix en oferir un petit bufet lliure, que és gratis, a canvi de que paguis les begudes pràcticament al doble del preu normal, això sí.

Per a més informació, el Dai Mo! és un italià sense pizza, però amb una pasta fresca boníssima, al dente -allò que es pot mossegar-, amb receptes curioses, com el pesto de tàperes, i d’altres de tota la vida, però elaborades amb consistència i autenticitat. Detalls com que la carbonara es fa amb cansalada de la bona, res de bacon del súper. Evidentment, també hi ha pasta farcida casolana, que pot variar segons la temporada, i nyoquis, lasanya i albergínia a la parmesana.

Costa bastant de triar, i això sempre fa gràcia tenint present que potser descobreixes una especialitat mig exòtica o alguna manera diferent de preparar plats que la cuina de mercat ha vulgaritzat en altres llocs. Paga la pena deixar-se temptar per l’extensa llista d’entrants que tenen, o per les tres o quatre coses de carn i peix per als segons. Ah! I per les postres. Recomanats, el tiramisú, la panna cotta i el pastís de pastanaga.

Preu: 1 pica-pica de carns, 2 espaguetis bolonyesa, 1 espagueti carbonara, 1 tallarines amb gambes, pa, 1 tiramisú, 2 canyes, vi,  2 Trina, 1 tallat, 1 carajillo J&B – 69,30 euros

Dai Mo!: [mapa] [web] [935392002]

Quant a Sant Antoni (i part de l'estranger)

Blog sobre llocs per beure i menjar al barri de Sant Antoni de la capital catalana.
Aquesta entrada s'ha publicat en Menú, Menjar estranger, Restaurants, Tapes, Vermutets i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s