La Chirusa és un nom de tango

Diu que, a Sant Antoni, el que hi ha és molt hipster, però últimament també s’hi prodiga molt l’accent argentí. I aquesta no és l’última vegada que ho farem notar. Els amants de les empanades de locals com El Laurel o els Rekons tenen una nova raó per rondar el barri a la zona de Parlament, pujant cinc metres per Viladomat i a tocar del Tarannà. Es diu La Chirusa, en honor a l’obra del mestre Juan D’Arienzo (el Rei del Compàs) i això, a banda que suposa un signe innegable d’identitat platense, no deixa de soprendre’ns. Doblement.

La Chirusa: quiche de tomàquet, pernil i ou

Primer, perquè el dia que hi van anar a dinar sonava en l’ambient una llista de reproducció basada en coses de l’estil Flaming Lips. Després, perquè una chirusa vindria a ser, en l’argot lunfard del riu de La Plata, una joveneta que ha après a fumar amb una mica massa de precocitat. Cosa sòrdida, que no deixa d’atraure, però que contrasta amb el bon gust amb què es presenta aquest cop de puny, que abans era una d’aquelles botiguetes d’informàtica que tant es veuen pel veïnat.

Els bons acabats del bar tenen molt a veure amb el fet que dels tres socis que han muntat aquest negoci, tots argentins, uns és arquitecte i l’altre, grafista. La tercera peça és la Cecilia, és a dir, l’antichirusa que hi posa les hores, allà, entre els vint-i-cinc metres quadrats que contenen les quatre taules, la barra i el forn.

Ja hem dit que en aquest lloc fan empanades, de diversos gustos. Casolanes, com tot el que s’hi serveix. La cuina porta un ritme d’aquells d’elaboració pròpia, dels que demanen paciència, però sol pagar la pena. D’entrada, el que més impressiona visualment són els pastissos, que tenen una vitrina per a ells sols. Són pastissos generosos, llampants, colossals. També hi ha panqueques de dulce de leche i alfajores. De coma diabètic, com aquell qui diu.

Fora de les postres i els berenars, tenen tapetes. Entre el més recomanat trobaríem el hummus de remolatxa i les olives farcides de gorgonzola. Després hi ha les cremes del dia i les quiches que componen el menú del dinar, a deu euros i mig. No és el més econòmic del barri, però podem assegurar que la ració de quiche costa d’acabar-se.

Els caps de setmana obren al matí per esmorzar, amb sucs de fruita naturals, tipus smoothie. I després, amb les tapes, fan vermutets. Sembla que el beuratge indicat per a aquestes ocasions és l’spritz. Ah! i també s’hi miren bastant amb el gintònic, a tota hora, com és obligat. La veritat, no sabem què més els pot faltar, a part d’una bona terrasseta. Però això rai, que ens expliquen que ja la tenen encomanada.

Preu: 2 menús, 1 canya, 1 carajillo Johnny Walker Red, 1 tallat – 25,50 euros

La Chirusa: [mapa] [web] [twitter] [930044699] [bar@lachirusa.com]

Quant a Sant Antoni (i part de l'estranger)

Blog sobre llocs per beure i menjar al barri de Sant Antoni de la capital catalana.
Aquesta entrada s'ha publicat en Bars, Menú, Menjar estranger, Restaurants, Tapes, Vermutets i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La Chirusa és un nom de tango

  1. Shop Factory ha dit:

    A nosaltres les olives farcides de gorgonzola ens van encantar🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s