Bodega Bartolí, la cuina que va aturar el temps

Dedicant-nos al què ens dediquem, és hora de dir que hi ha una sèrie de coses que ens porten a Sants sempre que podem. La primera és que el que en altres zones de Barcelona és o sembla tendència, allà és de tota la vida. Tan natural i quotidià que la majoria de les joies que hi ha escampades podrien passar desapercebudes per als vianants forasters. I així és la Bodega Bartolí, un lloc que està a punt d’arribar al 75è aniversari i al qual ens agradaria anar dinar cada dia, perquè ens ha demostrat que té prou arguments perquè no te’n cansis mai.

Al local se li nota l’acció d’alguna o altra reforma al llarg de les dècades, però conserva l’aire antic de la fusta a les bigues del sostre i a les bótes, algunes de les quals són enormes. El menjador es divideix en dues estances i a la de més al fons hi ha la cuiina, a la vista de tothom. Al mig del pas, desacomplexadament, s’hi apilen caixes de llaunes i ampolles. I a les parets hi pengen emmarcades les imatges d’altres èpoques. Allà on el Gelida té una fotografia enorme del Barça de fa més de cinquanta anys, aquí hi ha un equivalent perico, en homenatge clar a Joan Bartolí, un històric a la defensa de l’Espanyol i oncle dels dos germans, Albert i Vicenç, que ara són la tercera generació que es fa càrrec del negoci.

El Bartolí no va ser sempre un restaurant. Es va fundar el 1939 com a celler de vins i licors, amb la tipica barreta per servir cafès i barreges diverses. Com ha passat en molts altres casos, es va anar transformant en una casa de menjars casolans gràcies a les habilitats de la mestressa. La resta és tradició.

Dels fogons surt una cuina catalana consistent, dels cargols al fricandó, amb ingredients frescos i de primera qualitat. Les verdures i els bolets -en temporada- tenen una reputació important, així que, encara que hi vagis pel tall, no convé deixar de banda la guarnició, que sempre és suculenta i te la poden posar al gust.

Recomanar alguna cosa es fa difícil per la gran varietat de plats que ofereix el menú del migdia, a més de les diverses especialitats fixes o de temporada. Entre aquestes últimes, els remenats d’ou tenen una fama ben merescuda. I no només per dinar. Els esmorzars de forquilla del Bartolí són d’aquells que et mantenen calent tot el dia.

Fora d’hores s’hi pot anar de tapes i, evidentment, és obligat anar a fer el vermut alguna vegada (el vermut, en els temps que corren, ja no té hores). Tenen conserves de les bones (el combinat és espectacular), amb anxoves i seitons de primera, i unes croquetes que fan dir sí senyor. Del vermut de la casa ens expliquen que no saben exactament d’on ve, però que els el porta el mateix home de Tarragona des de fa quaranta anys. I sona com si quaranta anys no fos res.