Maruya, el japonès que ens faltava

De bars japonesos ja n’hi ha molts, a Barcelona, però ens en calen més. Locals de menú típics, o de sushi, a peu de carrer i a preus populars. Com qualsevol altre barpepe, a la gallega, a l’andalusa o la catalana, és a dir, llocs on pots baixar a dinar quan la feina t’ho permet o anar a prendre una copa i a picar alguna cosa quan s’acaba la jornada. Com de tota la vida, però a la nipona. Així és el Maruya, que s’autodefineix com una tasca, però que alguns experts descriurien més generosament com el perfecte izakaya de barri.

Maruya: wakame udon

La gent que porta el Maruya no és nova. Van caure per Barcelona cap allà el 2005 per estudiar i van quedar-s’hi. Des d’aleshores s’han guanyat la vida en establiments per l’estil, dins la cuina i servint taules, fins que van decidir establir-se pel seu compte transformant el que ja hem dit, el típic bar de l’Eixample.

El que proposen és tan autèntic com en altres restaurants que ja hem comentat, com l’Una Mica de Japó, però amb lleugeres diferències. No et fan un bento en capsa, però sí que tenen aquells bols deliciosos d’arròs (donburi) i de tallarines en brou amb el tall de carn o peix, o de tofu, que toqui. Cada dia hi ha un menú que inclou l’amanida d’algues wakame, la sopa de miso i un plat principal, que és el que farà variar el preu, des dels 8 fins als 11 euros, aproximadament.

L’aposta més seriosa són els tastets, de tota mena. I això inclou el sushi, que és de nivell i amb deu variants per triar. Entre els nigiri de la carta n’hi ha els dels peixos de sempre (salmó, verat i els diferents talls de tonyina), però també d’altres menys vistos, com el d’anguila o el d’ou. I de tapes, com ells en diuen, hi ha coses que sorprenen, com les aletes de pollastre arrebossades o les boles d’arròs amb pop. Després també hi ha postres: gelats i mochis, exotisme ensucrat a sac.

El Maruya és un d’aquell japonesos que va bé per seure a la barra i veure com el cuiner fa evolucionar amb velocitat i destresa el que et menjaràs. Potser, només té un inconvenient. La infrastructura, tot i que l’han redecorada amb molt gust, és tècnicament idèntica a la del bar que hi havia antigament. Per això tenen una campana que no tira prou i sols sortir d’allà fent una ferum de fritanga de ca’l déu. Però tots els problemes tenen solucions. Per exemple, les dues taules de terrasseta que tenen al davant, i el fet que tot el que hi ha a la carta t’ho poden posar per emportar. No n’hi ha per tant, quan tot és tan bo.

Preu: 1 aburi salmon, 1 wakame udon, 1 Asahi – 10,30 euros

Maruya: [mapa] [931406455]

Quant a Sant Antoni (i part de l'estranger)

Blog sobre llocs per beure i menjar al barri de Sant Antoni de la capital catalana.
Aquesta entrada s'ha publicat en Bars, Menú, Menjar estranger, Per emportar, Restaurants, Tapes, Terrasseta i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Maruya, el japonès que ens faltava

  1. Realment li tinc ganes a aquest lloc… El veig una mica com el “Una mica de japó”, però amb més varietat. No sé quan acabaré anant, però en tinc ganes.

    Salutacions,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s