Babèlia, la torre d’Alexandria

Llegir. El concepte. Ens agrada, això de llegir. Sempre que podem aprofitem per passar pàgines del volum que portem a la butxaca de l’abric. Per això, perquè sempre carreguem un llibre de propietat al damunt, de vegades ens sentim culpables perquè a les noies del Babèlia mai els en comprem cap.

Babèlia: te

La cosa va així. El Babèlia, que té un nom més de torre que de biblioteca, sembla una llibreria ficada dins d’un bar. O un bar amb llibres de segona mà que es poden comprar (barats, barats!), per entendre’ns. De fet, és més una mena de teteria, la qual cosa el fa més especial, per allò que la cultura t’entra d’una manera més sofisticada al voltant dels efluvis de la infusió aquesta tan de saló anglès. Va bé mentre no et diguis Dickens, Hemingway o Bukowski.

Els esmorzars a mig matí del Babèlia són una delícia. Et posen al davant una carta de tes que aclapara i que no saps de què va. Per defecte, acabes demanant els més típic o el més fort, perquè en realitat ets un cafeter. La vida és així.

I mira que de cafès també te’n fan de ben curiosos. Dels que van amb més escuma que líquid o dels que es convinen amb ingredients inversemblants. Fet i fet, el millor és preguntar pel què hi ha cada dia.

Per decomptat, també s’hi pot demanar alguna cosa per menjar. L’ambient és càlid, la música d’ambient és immmillorable. T’hi convida. Al fons, a la barra, hi ha un aparador ple de pastissets, de galetes amb coses a dins i de magdalenes d’aquelles que ara en diuen cupcakes i muffins. Pastanaga i formatge, remolatxa i xocolata, plàtan i xocolata, poma i gingebre, pastanaga i nous, llimona, xocolata i cireres… Cookies, brownies… Tot fa la fila d’haver-se passat una estona refredant-se a l’ampit d’una llar típicament nord-americana.

S’hi pot mastegar alguna cosa més, que fan sandvixos. I, a més, a l’hora de dinar et fan un menú d’amanida o crema del dia amb entrepà per un bon preu.

Els entrepans, sempre en un pa de motllo que es pot triar entre blanc o integral,  tenen gràcia. Sobretot per la nomenclatura literària. Per exemple, un de pernil i formatge seria tan clàssic que només es podia dir Homer (pel paio de la Ilíada i l’Odissea, no pel dels Simpson) i, seguint aquesta lògica, un Goethe, per la cosa germànica, ha de portar frankfurt a la força. Un Cervantes, per obligació, porta perrnil del bo i un Llull té sobrassada.

Sembla poca cosa, però és molt de felicitar que una aposta com aquesta vagi fent camí als dos anys de l’obertura en un local al carrer Villarroel que semblava maleït. De vegades pinta com un cibercafè per a estudiants que s’han perdut quan sortien de la plaça Universitat, per a guiris del aparthotels del veïnat o un passatemps per als clients dels cinemes del Floridablanca, però el cert és que ja és difícil trobar-hi taula a les hores d’esmorzar i de berenar.

Va, feu el favor de llegir una mica.

Babèlia: [mapa] [twitter] [web] [934246681] [hola@babeliabcn.com]

Quant a Sant Antoni (i part de l'estranger)

Blog sobre llocs per beure i menjar al barri de Sant Antoni de la capital catalana.
Aquesta entrada s'ha publicat en Bocates, Menú, Terrasseta i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Babèlia, la torre d’Alexandria

  1. Bcn Last Call ha dit:

    El Babèlia el tinc a la llista de pendents!!!! No arribooooooo, jejeje!! Bon article!! ^*__*^

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s