De tots els italians que es fan i es desfan, del Sud al Nord de la bota, el Due Spaghi s’ha convertit en un favorit. No és exclusivament perquè pot semblar un italià a mitges, o atípic, sinó perquè té un lema que sap seguir a la perfecció: “cuina a la italina”. I dit així, tot i que sona simple, ofereix moltes possibilitats.
El restaurant és cosa d’una parelleta, en Toni i la Nicoletta. Ell és una mica l’home orquestra que fa malabarismes entre taules; ella és fotògrafa, membre del webzine gastronòmic Coquo i una mica la culpable de la procedència del bon producte que hi ha al rebost.
Expliquen que saben molt bé a quina botiga i a quin poble d’Itàlia han d’anar a buscar el que els convé i que per això, cada vegada que hi ha visites familiars en un o altre sentit de la carretera, els cotxes arriben carregats fins a dalt d’embotits, formatges, pasta, oli, polenta i moltes més coses de primera que acaben a la taula on tu t’asseus.
Parlaríem, doncs, de producte de proximitat, encara que sigui la proximitat d’un altre país. Però també del nostre. Tota la verdura que serveixen ve d’una granja ecològica del Maresme i la carn, també ecològica, és dels Pirineus. Així que, tot i que sembli que has entrat en un italià, l’ocasió és del tot adient per fotre’t una bona mitjana de vedella. Tu tries, de 250 o de 500 grams.
El Due Spaghi pot presumir de la categoria dels llocs on es té cura de tot al detall. Està bé que et demanin una mica de paciència perquè “us cuinem al moment”, encara que no acabis notant cap retard especial en l’arribada dels plats. O que la carta vagi signada pel cuiner, Marco Le Noir, i que un altre especialista, Francesc Ortiz, faci el mateix amb la llista de vins. Fins i tot la música és interessant (hi sol sonar una seleció d’estils de Nova Orleans que fa pensar en la banda sonora de “Treme”).
La carta és el que està més ben pensat. D’entrada, tenen una selecció extensa de coses per picar que inclou tota mena de formatges i embotits italians (també catalans) i passa des de la pintada en escabetx o un curiós maridatge de carxofes del Prat confitades amb cecina de Lleó, fins a un bol de crema de patata amb ou poché i tòfona, sorprenent.
Hi ha un parell d’amanides de la casa (la de burrata amb fruites silvestres, excel·lent) i unes quantes receptes de pasta poc usuals. Una és encisadora: els espaguetis “Dama y Vagabundo”, que són amb tomàquet i mandonguilles, a la manera nord-americana. Els plats principals són ambiciosos i amb raó: és dificil de decidir-se entre la cassoleta de bacallà gratinat a la vicentina o la llebre de caça amb salsa de xocolata i polenta. Per rematar-ho, postres típics i fins, com la zuppa inglese o la mousse de mascarpone.
Si volieu pizza, aneu a un altre lloc.
Preu: 1 amanida de burrata i fruites del bosc, 1 formatges italians, 1 embotits italians, 1 focaccia, 1 canya, vi, 1 tallat, 1 carajillo J&B – 60 euros
Due Spaghi: [mapa] [web] [twitter] [info@duespaghi.es] [935031930]
Sant Antoni (i part de l'estranger) 
Nyammm, quina ganaaaaa!! Com sempre, un plaer llegir els teus posts! ^*__*^
Un italià més a posar a la llista… Ja en tinc “masses” als que em fa il·lusió anar….;)