Una de les tres o quatre coses més bones que et poden passar en aquest món és el dinar trimestral, o quatrimestral, ni se sap, amb en Rubén Lardín. És una història per avorrir, així que no l’explicarem aquí i, de fet, el que més ens sona és que hi ha hagut massa birres i whiskies irlandesos entremig per recordar-la amb claredat. Tenim del cert, però, que quan encara quedava algun dinosaure ens havíem vist a un bar de Sabadell que es deia Jazztard. Era un garito amb aspecte de pub, on et podies fer una Guinness, i que algunes nits de dissabte havia vist coses que vosaltres no us creurieu. Deixem’ho aquí.
La qüestió és que l’amo del bar, l’Inda, segurament fart de tant energumen, va tancar la paradeta i farà uns deu anys va obrir el Maians, un negoci amb molta més classe i prestància, que diu aquell. Li va sortir el tret per la culata, perquè el lloc se li continua omplint d’aquests impresentables que s’hi passen el dia fins que abaixa la persiana i que acaben sortint rodolant per la porta del darrerre dues hores deprés. La vida és així, què vols fer-hi!
De tota manera, el Maians està per a unes altres coses. És un lloc arregladet, d’aspecte mariner, que és el que podria tocar a la Barceloneta, i té una barra magnífica al bell mig del local que fa de pont de comandament. Ens hi podríem passar hores només mirant les fotos i plànols antics emmarcats, com la de la plaça de toros o els que et situen l’antiga illa, la de Maians, a partir de la qual es va sedimentar el veinat ara fa una pila de segles. I encara més hores escoltant les rumbetes dels gitanos que van de bar en bar tot el dia, però que aquí s’hi senten tan a casa que fan parada i fonda per refrescar-se amb una Fanta o sopar una torrada de pernil.
Si encertes el dia, l’ambient és insuperable, però del Maians el que cal esperar és el que es troba en tot xiringuito de la Barceloneta. Una llista amorosa de tapes i racions, andalusa per aquí, catalana per allà. Els musclos fan una fila estupenda; el cazón en adobo és finíssim; els xoricets, espectaculars i gens pesants; les braves, decents; els seitons i el peixet fregit, al punt. Coses així.
I després de la tria d’entrants, pots enfilar el plat fort en una tria de tres paelles: la mixta, l’arròs negre i la fideuà. Totes vistoses, però elegants; gustoses i amb un bon aterratge a l’estómac de cara a l’horeta de païr. Quedes com un senyor (i a la merda els senyorets).
A qui li quedi un forat per al postre, una recomanació simpàtica: el maiamisú, que, sí, és el tiramisú de la casa. “Un maiami!”, criden a la cuina. I ens fa gràcia. Que és que ens ho passem la mar de bé.
Preu: 1 cazón en adobo, 1 xoricets, 2 arròs negre, 1 maiamisú, 2 canyes, 1 blanc d’Alella, 1 cafè, 1 carajillo J&B, orujo d’herbes a tutiplén – 57,80 euros
Maians: [mapa] [932211020]
Sant Antoni (i part de l'estranger) 