La Queixalada, ben grossa

Alguns locals es caracteritzen per la intermitència, encara que només que sigui en la nostra atenció, o en la memòria. És el que passa amb La Queixalada, que sempre ha estat allà -just al davant d’on era el Waldorf-, que de vegades fa la impressió d’haver desaparegut i que ara sembla que està obert les vint-i-quatre hores.

La Queixalada: botifarra

És un restaurant d’estil taverna, dels que ja no es fabriquen i, ni de conya, es dissenyarien. De fa poc ha habilitat el vestíbul com a terrasseta, la qual cosa és un punt. A dins, té un terra de rajoles erosionades sense personalitat, però a les parets hi ha aquelles altres, les ceràmiques que fan d’auca i que sintetitzen tota la saviesa i la gràcia de l’imaginari català. Com al Pa i Trago, vaja.

També hi ha una barra llarga, gens bonica a l’ús d’ara. Però és massissa, a l’antiga, i imposa. Al final hi ha tot el que el local té per cuina: quatre fogons i una gran graella, a més dels electrodomèstics necessaris. Al fons hi ha un menjador enorme, ideal per muntar-la amb tota la colla. Sopars en grup? D’empresa? I tant, que sí!

La Queixalada s’adscriu perfectement en la categoria de restaurant-de-cuina-catalana-mediterrània-i-de-mercat. Ase falta desir nada más? Doncs, sí. És el lloc on cal anar el dia o la nit que el que et ve de gust és una bona carn a la brasa. Entrecot, costelles, botifarra, ànec, fins i tot hamburguesa. Producte satisfactori, en bones quantitats i amb prou guarnició per fer de plat únic: solen posar-hi seques, patates fregides, pebrots de Padrón i, es clar que sí, una bona cullerada d’allioli on calgui. Tot inclòs. A més, s’hi miren molt a quedar bé, amb plats i coberts fins o amb detallets de presentació com els típics rajolins de reducció de Mòdena.

També té el què d’oferir, a dies, peix fresc a la brasa. Però del mar, el que va més amb la naturalesa del local és el bacallà, una bestiola més que nostrada, que obligtòriament també apareix en la llista de primers en forma de bunyols i d’esqueixada.

Dit i fet, La Queixalada resulta. Fora de la carta, té un menú de migdia prou competent per 9,50 euros i, per menys del doble, fan un menú de nit que justifica el que dèiem sobre anar-hi en grups, amb pica-pica d’entrada, que pot incloure sopes, amanides, musclos a la marinera, els bunyols de bacallà i més coses així.

Hem d’anar-hi més. Més vegades i més gent. A fer-la grossa.

Preu: 1 esqueixada, 1 botifarra, 1 entrecot, 1 hamburguesa, aigua, vi, 1 canya, 2 Trina, 1 tallat, 1 carajillo J&B – 44 euros

La Queixalada: [mapa] [933254448]

Quant a Sant Antoni (i part de l'estranger)

Blog sobre llocs per beure i menjar al barri de Sant Antoni de la capital catalana.
Aquesta entrada s'ha publicat en Menú, Restaurants, Tapes i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s