En començar caldrà dir que mola considerablement el fet que un bar es digui Bar Electricitat. Pertany a una mena de noms que et poden fer girar cua sense ni tan sols fer un cop d’ull per l’escletxa de la porta, o bé actuen com un magnet irresistible. Per sort, aquí som dels del cantó lluminós de la força.
Sembla mentida, però la història definitiva dels bars de Barcelona encara no s’ha escrit, i per això ens refiem del boca orella a tot hora. El d’aquest local explica que havia estat la primera central que va subministrar energia elèctrica a la Barceloneta. Com a celler de vins -i després com a bar- funciona des de fa una mica més d’un segle.
I tot i que no hi hagi un llibre que en parli, ja se sap que de l’Electricitat tot s’ha dit. Passats tants anys de disseny, de hype, de turisme i de gastrofiligranes, no hi ha cap bar a la ciutat que doni tantes entrades a Google. Bé, potser la Cova Fumada, que es veu just al davant, travessant la part baixa de la plaça del mercat.
Si seguim amb allò de l’amor a primera vista veurem que en la façana predomina un gris intemporal. El rètol inclou un anunci de “bons vins” que sona equívoc. Poc engrescador, però és que el negoci és a dins. El local fa cantonada amb el carrer Sant Carles orientat a ponent. De dia no fan falta ni bombetes, per contradictori que sembli. Les finestres de fusta, al davant, i les grans portes forjades del lateral omplen l’estança de sol.
Allà a dins hi ha tot el que necessitem per voler quedar-nos en un bar durant hores. Les taules i la barra de marbre amorosit pels anys, les neveres de fusta, les bótes de vi i una lliçó de memòria penjada a les parets, on es distingeix la personalitat del barri abans de l’efecte 92.
El lloc té moltes atraccions. La primera és l’ambient, que va variant segons el moment de la setmana, però que es pot resumir en dues. La dels feiners, de veïnat i laborants, que esmorzen entrepans o dinen de carmanyola a canvi de fer el gasto del porró per beure i el carajillo de després. I el dels caps de setmana, que és quan la cuina funciona a tota màquina. Un no parar d’entrades i sortides, de vermuts i de tapes entre gent que s’avé a compartir taula; de hipsters tatuats, de famílies amb criatures i de gitanos que vénen a fer-se el jornal amb el cante i el toque.
L’altra cosa és la raó per la qual el bar s’omple. Ras i curt, el que arriba a les taules. Tot tan típic i planer com les bombes i les croquetes, o la truita de patates amb ceba més sucosa del barri (també en fan d’espinacs). Formatges d’aquells que s’esquerden dins l’aparador de vidre i alguns embotits ben bons, com el lacón, la cecina, el llom embutxat i el morcón. L’ensaladilla russa fa bona pinta, però la més gustosa i imponent és la de cranc, marca de la casa. Obligada.
Per l’aperitiu hi ha unes anxoves del cantàbric més que decents. També es pot demanar el clàssic combinat de conserves de marisc, que pot valer per un dinar de plat únic si no es fa entre quatre. De natural, cargols de punxes, gambeta salada, salpicón, esqueixada… I de fergidora, molt peixet, des del seitó fins al calamarsó, a més de l’altre hit de la casa, les carxofes arrebossades.
Un món. Normalet, però prou gros. S’hi ha de fer moltes visites per tenir-lo ben apamat. Cosa bona, oi?
Preu: 1 truita de pataes, 1 combi embotits, 1 ensaladilla de cranc, 1 combi de marisc, 1 vermut, 3 canyes, 2 Trina, 1 tallat, 1 carajillo J&B – 45,50 euros
Bar Electricitat: [mapa] [932215017]
Sant Antoni (i part de l'estranger) 