Si s’hi va en metro, baixant a Sagrada Família, el camí més fàcil és fer una diagonal de dos xamfrans per l’avinguda Gaudí, probablement el passeig més mercantilitzat i plagat de guiris de Barcelona després del de Gràcia i les Rambles. Però, just allà, tombés cap al nord i la cosa ja es fa més opaca. És la part de barri de veritat que buscaves i té La Cerveseria Clandestina a la frontera.
De clandestina li queda poc, a la vista de com s’omple encara que sigui un dia entre setmana a la tarda. L’ambient és dinàmic, força jove, de colla. I funciona. És com si haguessis obert el bar al qual a tu t’agradaria anar, i resulta que és al mateix al que molta més gent voldria anar. El matís rau en que ara tothom té un bar que li agrada, i tu hi treballes. Però això no ens toca valorar-ho aquí.
El lema de la cosa és convincent: “Rock’n’Roll, Vermouth & Beer”. En les dues últimes coses la claven, és el signe del temps. I la primera potser no està tan d’actualitat, però, per mullar-nos, no ens ho havíem passat tan bé amb la música en un lloc públic des del concert de ZZ Top al Poble Espanyol. Així de clar.
El fet de dir-ho sona obvi, però l’excusa que la Clandestina al·lega per existir és la cervesa. Tenen quatre o cinc aixetes en funcionament rotatori, amb alguna Brew Dog dia sí dia també. I si no, les tenen en ampolla. Moltes. A les neveres poden vantar-se de varietat. De les artesanes obligades d’aquí i d’allà, i també de fermetats d’importació clàssics. Una Chimay per aquí, una Brooklyn per allà… Demaneu.
De manera que entre els tractes possibles hi ha la tertúlia de després de la feina amb una bona banda sonora de fons o el vermut de diumenge, que sol estar amenitzat amb més música, ara en directe. La cosa definitiva és poder menjar a tot hora mentre el local estigui obert, una manera de fer molt nord-americana. I no és casualitat.
Són fidels al manual del bon tapejador i per això et poden servir des d’unes braves fins a un lacón. Per tecles a tocar, que no quedi. Segueixen per a línia amb croquetes de mena diversa, que semblen un festival de coloraines si te’n demanes una de cada, i per a bingo amb els bunyols de bacallà, sostinguts sobre un llit d’olivada. Però parlàvem de coses ianquis i aquí és on entren unes aletes pollastre que es moren de sucoses i que, a més, els dimarts, cauen en una oferta de dos euros i mig amb canya inclosa.
Tot això per arribar a la joia de la corona: l’hamburguesa. En pa de coca i amb ceba torrada, canonges, tomàquet i patates fregides de les gruixudes. Plat únic, vaja. Les tenen en catorze variants: amb escalivada, bolets, bacó i formatge, all i julivert, cafè de París, pesto i gorgonzola, sobrassada, tomàquet sec… Un deliri. Sobre el plat, però, totes semblen iguals, perquè els ingredients es premsen amb la mateixa picada, la qual cosa vol dir que cada hamburguesa es fa al moment. La carn, al punt, vermelleta per dins i molt gustosa, una garantia per als gurmets hamburguesers que tant circulen per Barcelona. I per als animals, que n’hi ha d’haver un a cada casa, un detallàs: si voleu, us la fan de cinc-cents grams. Mig quilo de carn picada cap avall. Qui s’hi posi, necessitrà molta birra per fer-ho baixar.
Preu: 1 hamburguesa, 1 Hardcore – 11,75 euros
La Cerveseria Clandestina: [mapa] [935307277]
Sant Antoni (i part de l'estranger) 