Hi ha restaurants on et fan sopars amenitzats i n’hi ha d’altres on l’espectacle és el restaurant mateix. Així fem parada i fonda a Can Margarit, allà on t’enfiles pel mig del Poble-sec.
El lloc funciona com a restaurant des de fa quaranta anys, però té moltes més dècades d’exitència. L’entrada ja t’avisa. És com la d’un magatzem, o d’un taller, amb aquell pavé tan gastat a causa de l’entrada i sortida de vehicles. En temps, a Can Margarit hi havien entrat cotxes de cavalls. I després, esclar, grans bèsties a motor. Així de gros és l’espai.
Encara s’hi veu clarament que era un celler dels potents, dels que rebien l’engròs. La sala principal, que abans devia ser el moll de descàrrega, ara és el rebedor. Un espai enorme carregat de bótes gegantines i neveres antigues de fusta als laterals. On aparcava el camíó, ara hi ha un parell de taules velles i també quatre barrilets de vi de la terra -blanc i negre, dolç i sec-, que és tradició oferir-los de franc als clients mentre s’esperen i fins i tot si no hi ha espera. Així que aprofiteu, aprofiteu, que la casa és generosa.
Tots els racons del local són fascinants. Terra de maó per aquí, calaixeres de fa cent anys, una escala de cargol de ferro passant pel damunt dels envans de fusta i vidre de l’antiga ofina, una col·lecció de mobilari que més aviat sembla de relicari, ampolles de panxa de transparències verdes i grogues olivàcies, tot un munt d’estris i andròmines agroindustrials decorant les parets i unes quantes espelmes que es fan elles mateixes d’espalmatòria a causa de la cera acumulada en anys i panys.
Tot això arriba fins al menjador. Ens diuen que també existeix una rebotiga que no es pot visitar i que antigament era un estable, per als cavalls i també per a vaques, perquè, a més de vins, el negoci havia servit llet fresca.
Amb aquest decorat, es podria dir que el que et posen a taula és el de menys. Però no. Can Margarit té una oferta de cuina singular, diversa dins dels límits del que es pot considerar tradicional i també prou asequible. Per això t’hi pots trobar tant famílies com grups d’amics i, fins i tot, alguns guiris dels que saben afinar al límit en el TripAdvisor.
La cosa va de cuina catalana integrada. És a dir, que t’hi pots fotre una botifarra d’Osona amb seques i un pa amb tomàquet dels que et deixen ben servit, però també hi trobes una part important d’herència assimilada d’altres indrets més al sud, principalment d’Andalusia i de Múrcia.
El plat estrella és el conill a la jumellana, amb all i ceba per regalar i un fotimer d’herbes (farigola, fonoll, llorer, menta, orenga, romaní…) que li donen mil gustos. És obligat. Si un dia repetiu, ja demanareu altres coses, tot i que us costarà.
Per exemple, hi ha els sipionets a l’andalusa, els seitons adobats, els xampinyons de la Tieta (un entrant fred), els cargols “alegres” (picants) o l’espectacular amanida murciana, que porta patates, bacallà, pebrot escalivat i olives negres mortes. A més, hi ha tot de coses de temporada: si trobeu que hi posen carxofa, demaneu.
Acabades les especialitats, això sí, se suposa que ja esteu servits i no hi ha massa més a demanar. Gairebé totes les postres consisteixen en púdings diversos. I, per cert, no fan cafès. Us ho compensen amb un moscatell de la casa, que, fet el fet, és el que tocaria, oi?
Preu: 1 seitons adobats, 1 xampinyons de la tieta, 1 llom, 1 botifarra amb seques, 1 púding de préssec, pa amb tomàquet, 3 canyes, 1 vi – 46,64 euros
Can Margarit: [mapa] [934416723]
Sant Antoni (i part de l'estranger) 