Mr. China, la noblesa obliga

Quan veus que et tanquen el xinès favorit del barri, és putada. Però ho és menys després, si veus que es posen mans a l’obra i en un tres i no res n’han obert un de nou i millor. I que resulta que es fa famós. En poc temps de vida, al Mr. China ja li plana un tòpic al damunt: no és el típic restuarant xinès al qual estem acostumats a Barcelona. És tirant a autèntic, és especial, és més bo. Aquesta vegada el tòpic la clava.

Mr. China: crestes

Aquí vam fer servir la paraula “autèntic” referida a un xinès quan vam parlar del He Cheng, que és una altra cosa. A la carta del Mr. China no hi ha el desplegament de sang i fetge que té aquell, tot i que molt del que s’hi proposa ens porta a pensar en el concepte d’originalitat, per bé que es tracti de coses que a un xinès de la Xina li poden sonar del més quotidià. Posem per cas, aquells suposats ous mil·lenaris elaborats amb la litúrgia i els estris més seculars que ens poguem imaginar. Doncs diu que els tenen.

No parlem per parlar, dels xinesos de la Xina. En aquest local és molt fàcil veure xinesos entaulats, però no són immigrants de classe proletària a la recerca d’un dinar de menú que els transporti a les essències de casa. Són xinesos amb “possibles”; turistes, fins i tot. Així doncs, parlem d’una oferta d’un cert nivell gastronòmic -més enllà dels seus valors culturals- cuinada i emplatada amb refinament. I per acabar-ho d’adobar, no és car.

Té, a més, la gràcia que no cal ni anar-hi amb gana. Només cal demanar taula al menjador principal, on hi ha una pantalla de vídeo gegant que qualsevol bar tindria per veure els partits de futbol. Aquí, en canvi, no paren de passar reportatges i documentals sobre la gastronomia tradicional del país. Mentre seus, tries i t’esperes, a l’hora que la teca arriba ja vas més afamat que un tauró de pel·li de terror.

Autenticitat a part, se li veuen les ganes de satisfer tots els públics. Ara que els dumplings i els dim sum són el millor que s’ha inventat des de l’hamburguesa gurmet, detaquem que al Mr. China en tenen cinc varietats casolanes la mar de satisfactòries. També toquen la tecla dels fideus, en bol gegant de brou, amb un ou i mandonguilles surant-hi com si fossin portaavions de la Setena Flota. Després hi ha totes aquelles coses que et poden arreglar un mal dia: pollastre cruixent (compte, que porta més all que la perdició d’un vampir), pollastre amb verdures al curri, ànec fumat (allò que en diuen “estil Pequín”, però sense les creps), uns calamars saltats que semblen tallats en una joieria holandesa o les gambes amb espinacs, lleugeres i saníssimes.

Si hi aneu a dinar, fixeu-vos més en la carta d’especials del dia que en la carta normal. Hi sol haver coses insospitades per a curiosos i valents. Quedeu avisats.

Preu: 1 raviolis tres delícies, 1 crestes al vapor, 1 fideus en brou amb mandonguilles, 1 pollastre fregit, 1 wok de gambes amb espinacs, 1 calamars saltats, 1 arròs blanc, aigua, vi, 1 cervesa, 1 tallat, 1 carajillo J&B – 56 euros

Mr. China: [mapa] [933283978]

Quant a Sant Antoni (i part de l'estranger)

Blog sobre llocs per beure i menjar al barri de Sant Antoni de la capital catalana.
Aquesta entrada s'ha publicat en Menú, Menjar estranger, Per emportar, Restaurants, Tapes i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s