Casa Jaime, els signes dels temps

De finals i de nous començaments, estem que no parem. Diu que és llei de vida. El clàssic Casa Jaime de Consell de Cent ja no existeix. Ara és una altra cosa, però també es podria dir que és el mateix. Que quedi clar: el nou Casa Jaime mola.

Els últims seixanta anys havia estat un restaurant familiar de tipus fonda, dels de cuina catalana i de mercat. La nova propietat l’ha transformat amb respecte. Han conservat les bótes de vi que hi havia a la part de celler, per exemple, i hi han fet afegits interessants, com una barra i unes taules sòlides, de marbre i fusta, una terrassa la mar de cool i unes rajoles que li continuen donant al terra un aire antic. A més, s’han empescat curiositats pròpies, com la carta, que és una pissarreta que els cambrers han de traginar amunt i avall amb un faristol.

A la cuina passa una cosa semblant. Molts dels plats oferts continuen partint d’un estil tradicional, però estan renovats a la manera de fer actual. I això sense que se’n ressenteixi la qualitat. Tot al contrari. Per si serveix com a garantia, hem sabut que el cuiner va estudiar a la Hofmann i que té un bon currículum en restaurants d’autor. L’encarregat ens va dir que és un madrileny enamorat de la gastronomia catalana, però, inexpicablement, es va voler guardar de dir-nos-en el nom i els llocs on havia treballat abans. No ens fa patir. L’última vegada que hi vam anar corria per allí l’Iturriaga, així que ja ens imaginem que no trigarem a tenir més dades.

Fins ara, en el menú del migdia, que surt per deu euros i mig, hem pogut tastar una sopa de carn d’olla i un estofat de vedella imponents, per gust i per substància. Però òbviament, de coses d’apetència més moderneta no en falten, des d’un hummus fins a un tataki de tonyina.

A la carta “normal” hi ha tapes. A recomanar: les croquetes, el salmorejo, les braves, els calamarcets a l’andalusa o un bacallà arrebossat d’allò més generós. I sí, també fan la seva pròpia hamburguesa i tenen oferta de vermut al migdia.

Una cosa que ens entusiasma, i que trobem molt a faltar a Barcelona, és que la cuina està oberta continuadament. Feu horaris desendreçats? Cap problema. A Casa Jaime podeu berenar com si estiguéssiu dinant.