Catavins, el vermut que no cessa

“Què diu que això de ‘tastavins’ ja està molt vist i… Doncs mira, que Catavins, con un par!” Així de desimbolt ens imaginem el bateig d’aquest establiment tan curiós del carrer Sepúlveda -tocant-se amb el Pho-, que és un bar de vins i una vermuteria, i un lloc de tapes a l’espanyola amb aire novedós, però amb un tarannà tradicionalista que et pot fer descobrir coses que en altres llocs no es troben, senzillament perquè no es porten, però que són importants.

Catavins: ortiguillas

Entre la cuina i la barra circula un equip de pare, filla i fill, tots tres atentíssims. Se’ls nota ofici. Un parell de frases i ja saps que no sortiràs d’allà només amb una caña o un vinet. El primer que veus és una paret plena fins al sostre d’ampolles. Com que tenim clar que no ens en sortiríem memoritzant les etiquetes hem pres el costum de deixar-nos aconsellar cada vegada que volem una copa de vi, i sempre acabem contents.

Després, la barra, amb un bon aparador de conserves, envinagrats i salaons, al costat de les aixetes. La de vermut és Miró, molt del gust de l’afició, i, les de cervesa són Damm, cosa que passaria inadvertida si no fos per la de Voll (així de cop, només ens ve al cap el Gelida, que tinguin Voll-Damm de barril).

Els tractes comencen quan et mires la pissarra que et queda al davant. No sempre és igual, tot i que hi ha algunes coses fixes. I sembla que al Catavins tot són especialitats. D’entrada, les croquetes se t’emporten, sobretot tres de les cinc varietats que tenen: botifarró, ceps i cabrales, obligades. Per deixar-se portar per l’aire andalús del local, també caldrà demanar una mica de pernil, que te’l tallen a l’acte, de les cuixes que hi ha exposades a l’entrada del menjador. I si no, una mica de formatge sec, del potent.

Per fer el vermut, proposen uns quants combos a preus arregladets. Hi posen escopinyes, musclos, olives, anxoves del Cantàbric i coses així. Els budells que quedin buits es podran omplir amb arengades, banderilles, moixama, cecina de Lleó, torreznos de Sòria… Aviat te n’adones que gairebé tot té cognom de procedència.

Posats a entaular-se amb plats, la cosa s’enfila amb lacón gallec, gambes de Huelva, cazón en adobo i èxits contundents com les ortiguillas (anèmones fregides, vaja), més a la manera de Cadis que a la del Delta.

Per últim, abans de demanar, cal preguntar què han portar aquell dia del mercat. Us pot caure peix o marisc a la planxa (calamarcets, navalles, gambes grosses) o l’última inspiració del jefe a la cuina: un rabo de toro, un tàrtar de tonyina o un bon brou de pernil que, hi podeu comptar, arribarà preceptivament acompanyat de la seva manzanilla de Xerès.

Preu: 1 anoxoves, 1 gambes, 1 cazón, 1 pernil, 1 pa amb tomàquet, vi, 1 canya, 1 vermut – 43,50 euros

Catavins: [mapa] [twitter] [931717594]

Quant a Sant Antoni (i part de l'estranger)

Blog sobre llocs per beure i menjar al barri de Sant Antoni de la capital catalana.
Aquesta entrada s'ha publicat en Bars, Restaurants, Tapes, Vermutets i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s