Al centre de la voràgine que pot ser la part alta del Raval hi ha una illa de calma, de seny i de tradició ben entesa a taula. L’Havana val per un bon dinar en família o per un sopar de quedar bé. I, sobretot, té el que cal per quedar convençut que has fet el tast més autèntic possible de la cuina catalana de sempre.
Si alguns dels millors bars de tapes i vermutets actuals vénen de ser cellers antics, pujant un nivell en l’escala evolutiva sona com a paral·lelisme lògic el fet que alguns restaurants bons vinguin de ser antics bars de tapes bones. L’activitat del local va ser una cosa així als anys quaranta, quan el va fundar la primera de les tres generacions que l’han regentat fins ara. Fa molt que és un dels últims reductes nostrats del barri, un d’aquells llocs de cuina casolana i de mercat de soca-rel, i manté la personalitat. Les taules de marbre escrostonat ja no hi són, però les parets, de dins i de fora, conserven aquell estil modernista curiós i híbrid amb l’aire colonial de les rajoles.
Un nom com L’Havana ha de tenir connotacions marineres per força, i li fan honor amb una de les especialitats de la casa: bon peix i marisc de platja. Però per fer-nos la idea més clara de la mena de cuina que s’hi fa, a la carta destaquen una sèrie de receptes definitòries: fricandó, calamars farcits, espinacs i faves a la catalana, canalons, tripa, mandonguilles amb sípia, bacallà a la llauna, peus de porc… Fa la impressió que no es descuiden res.
A més, tracten bé el producte de temporada. S’hi poden encarregar calçotades i, si no, els calçots arrebossats són dels millors que trobareu. Els bolets, les carxofes i el xanguet poden anar sols o en truita.
I si algú vol sentir-se com fent el vermut, hi ha un entrant obligat, el combinat de la casa, que porta de tot i força, incloent-hi una fantàstica russa amb encenalls de pernil.
Preu: 2 calçots arrebossats, 1 macarrons, 1 canalons, 1 musclos, 1 calamars farcits, 1 mel i mató, 1 gelat, 1 flam, 2 cervesa, aigua, vi, 1 tallat, 1 carajillo J&B – 74,05 euros