Elisabets, dies de ràdio

Pel davant de la cantonada de l’Elisabets hi heu passat mil vegades, i ho sabeu. Que no hi heu entrat mai? Doncs ja toca. Té aquell toc classicó que ens encanta, serveixen les coses que ens agraden i es manté amb tota la dignitat del món al rovell de l’ou d’aquella Barcelona que ja no és nostra.

Elisabets: fricandó

Bars com aquest comencen a anar cap a l’extinció en zones tan enganxades a la Rambla com el Bonsuccés, però, a l’Elisabets, com a l’altre bar de les ràdios, el Castells (a l’altra cantonada de la plaça), el públic autòcton encara es fa seu el local i la presència del guiri, tot i que inevitable, es percep com la d’un convidat de pedra que no molesta. Això sí, és un lloc que no deixa de tenir una situació de privilegi i te’l pots trobar petat a qualsevol hora. Si us va la tranquil·litat, oblideu-vos-en: és un lloc que en hora punta sempre té cua i cal demanar tanda. Així que, paciència.

Hi havíem fet tapes alguna nit, allò per arrencar, i sempre n’havíem sortit satisfets. Simplement satisfets, no impressionats. Per les tapes i els entrepans la cuina sempre és oberta. Té la cosa que, si et demanes un bocata de fuet, el fuet serà d’Osona i del bo. Com el pernil, que en tenen del normal i del de gla, i ho deixen clar a la carta. Els platets són els típics, des de la bomba fins al pop a la gallega. No falta de res. Com a cosa especial, les braves picants a la rabiatta criden l’atenció.

Recentment, per motius logístics que no vénen al cas, hi hem passat a fer el menú de migdia un parell de vegades, cosa que no se’ns havia acudit abans, i aquesta vegada sí que hem quedat contents de veritat. Tenen una oferta molt completa, creïblement casolana i amb plats ben plens. Fan totes les coses típiques de la cuina catalana i de mercat, però sempre s’hi troba algun detallet o alguna especialitat sorpresa. Depèn del dia. Així que ja ho sabeu, amants del fricandó, la fideuà i el bacallà a la llauna, si us heu perdut a Mordor, us queda una fonda amiga.

Preu: menú i carajillo J&B – 12,90 euros

Elisabets Restaurant: [mapa] [933175826]

 

Publicat dins de A l'estranger, Bars, Bocates, Menú, Raval, Restaurants, Tapes | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Chelsea, la primera hamburguesa

Als anys setanta, abans del desembarcament de les grans cadenes multinacionals, a Barcelona ja hi havia una hamburgueseria típicament nord-americana. El Chelsea ha arribat fins aquí amb una aposta molt clara i senzilla: carn picada, formatge, enciam, tomaquet, cogombre, quètxup i maionesa, tot a dins d’un panet tou. I prou històries. Chelsea: burger Americana Expliquen que els inicis van ser durs en una època en la qual aquest estil d’entrepà era vist com una marcianada, però el negoci va resistir i encara ho fa en un temps en què la invasió del burger gurmet pot fer veure l’oferta d’un local així com a retrògrada o massa poc sofisticada. Situat a la part alta del Paral·lel, amb una gran terrassa que et permet ser testimoni de la vitalitat de l’avinguda a tot hora, el Chelsea també ha viscut temps de glòria. Amb els burgers ja instal·lats en el gust popular, van haver de traslladar-se al local més gran del costat, l’actual, que abans era un frankfurt (se’n conserva el cartell, ben visible). La decoració reprodueix amb prou fidelitat l’aspecte dels dinners nord-americans, fins i tot amb aquella incidència obsessiva en la imatge corporativa, impresa en tot el que et trobes a les mans (tavallons, sobrets de sucre, etcètera). Tot i amb això, no pot evitar els detallets autòctons dels bars de tota la vida -aquí hi ha un pòster del Barça, allà una senyera- però en general hi predominen les imatges de personatges icònics dels Estats Units i algun skyline ben identificable. El més curiós són els  telèfons per cridar els cambrer que les taules tenen allà on normalment hi hauria les clàssiques terminals del jukebox. Les hamburgueses no poden ser més clàssiques, amb els quatre ingredients de tota la vida, que van variant, i amb tendència a ofertes enemigues del colesterol: que si doble de carn, o de bacon, que si cheddar a mansalva, o que t’hi posin un ou a dalt amb un foradet perfecte al panet perquè el rovell emergeixi sense quedar esclafat. La carta també té una secció de sanvitxos, entre els quals destaquem el Club de pollastre. Tampoc hi falten els hot dogs, però ja en versió nostrada, amb les seves cerveles i els seus bratswursts. I fins i tot fan kebabs. Per acompanyar, les patates fregides de tota la vida, però, evidentment, no hi falten els obligats aros de ceba, l’amanida Cèsar o els nuggets de pollastre. I arribats a les postres ja fan saltar la banca amb una selecció de pastissos genuïnament nord-americans: formatge, poma, llimona, pastanaga, Oreo (!) i xocolata. No cal dir que el Chelsea no us farà quedar bé amb els vostres amics hipsters, però sí que us farà sentir doblemet autèntics. A la manera d’allà i a la d’aquí.

Preu: 1 burger Americana, 1 club de pollastre, 2 cervesa, 1 carajillo J&B – 17,15 euros Chelsea: [mapa] [933253447]

Publicat dins de Bars, Bocates, Menjar estranger, Per emportar, Restaurants, Terrasseta | Etiquetat com a , , , , , , , , , | 1 comentari

Catavins, el vermut que no cessa

“Què diu que això de ‘tastavins’ ja està molt vist i… Doncs mira, que Catavins, con un par!” Així de desimbolt ens imaginem el bateig d’aquest establiment tan curiós del carrer Sepúlveda -tocant-se amb el Pho-, que és un bar de vins i una vermuteria, i un lloc de tapes a l’espanyola amb aire novedós, però amb un tarannà tradicionalista que et pot fer descobrir coses que en altres llocs no es troben, senzillament perquè no es porten, però que són importants.

Catavins: ortiguillas

Entre la cuina i la barra circula un equip de pare, filla i fill, tots tres atentíssims. Se’ls nota ofici. Un parell de frases i ja saps que no sortiràs d’allà només amb una caña o un vinet. El primer que veus és una paret plena fins al sostre d’ampolles. Com que tenim clar que no ens en sortiríem memoritzant les etiquetes hem pres el costum de deixar-nos aconsellar cada vegada que volem una copa de vi, i sempre acabem contents.

Després, la barra, amb un bon aparador de conserves, envinagrats i salaons, al costat de les aixetes. La de vermut és Miró, molt del gust de l’afició, i, les de cervesa són Damm, cosa que passaria inadvertida si no fos per la de Voll (així de cop, només ens ve al cap el Gelida, que tinguin Voll-Damm de barril).

Els tractes comencen quan et mires la pissarra que et queda al davant. No sempre és igual, tot i que hi ha algunes coses fixes. I sembla que al Catavins tot són especialitats. D’entrada, les croquetes se t’emporten, sobretot tres de les cinc varietats que tenen: botifarró, ceps i cabrales, obligades. Per deixar-se portar per l’aire andalús del local, també caldrà demanar una mica de pernil, que te’l tallen a l’acte, de les cuixes que hi ha exposades a l’entrada del menjador. I si no, una mica de formatge sec, del potent.

Per fer el vermut, proposen uns quants combos a preus arregladets. Hi posen escopinyes, musclos, olives, anxoves del Cantàbric i coses així. Els budells que quedin buits es podran omplir amb arengades, banderilles, moixama, cecina de Lleó, torreznos de Sòria… Aviat te n’adones que gairebé tot té cognom de procedència.

Posats a entaular-se amb plats, la cosa s’enfila amb lacón gallec, gambes de Huelva, cazón en adobo i èxits contundents com les ortiguillas (anèmones fregides, vaja), més a la manera de Cadis que a la del Delta.

Per últim, abans de demanar, cal preguntar què han portar aquell dia del mercat. Us pot caure peix o marisc a la planxa (calamarcets, navalles, gambes grosses) o l’última inspiració del jefe a la cuina: un rabo de toro, un tàrtar de tonyina o un bon brou de pernil que, hi podeu comptar, arribarà preceptivament acompanyat de la seva manzanilla de Xerès.

Preu: 1 anoxoves, 1 gambes, 1 cazón, 1 pernil, 1 pa amb tomàquet, vi, 1 canya, 1 vermut – 43,50 euros

Catavins: [mapa] [twitter] [931717594]

Publicat dins de Bars, Restaurants, Tapes, Vermutets | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

El Dinàmic, flor de passatge

Quan un té classe li haurien de convalidar d’entrada la meitat del camí. Fa que es noti per tot. Per això ens estem enamorant d’El Dinàmic de BCN, un dels dos nous locals que guarneixen el segment de mar del passatge Calders, per si no hi hagués prou acivitat a la part que queda per sobre de Parlament.

El Dinàmic: marmitako

El local és espectacular, com un pati interior, amb jardinet inclòs, però que dóna totalment a l’exterior. Sostre altíssim, lluminositat absoluta, cuina vista i dos ambients de cara al públic: el de planta, pensat com una terrassa, amb el clàssic mobiliari d’alumini, i un àtic de balconada disposat amb un estil més lounge.

Conserva l’aspecte de l’antic barri industrial. La nau havia estat un taller i també un magatzem per als enormes carretons dels encants del mercat antic, un dels quals, perfectament restaurat, ara fa d’aparador per al bo i millor del producte que la casa ofereix, des de xoxolata fins a cervesa artesanes.

Al Dinàmic s’hi pot anar a fer de tot. Per esmorzar i berenar, tenen pastissos casolans i torrades fredes i calents amb formatges i embotits de la terra. Fan tastets suculents ben pensats per al vermut (alerta, perquè segons la temporada hi ha coses especials). Per dinar i per sopar es pot triar d’una carta breu, però selecta, de platets elaborats a ritme de xup-xup. Inspiració tradicional i presentació moderna.

Es proposen entrades obligades com els pèsols amb pernil i els empastifats, una sèrie de patés de la casa, entre els quals, el de musclos en escabetx és tot un impacte. Pel que fa a plats forts, em tingut la sensació d’encertar-la en tot el que hem demanat: cuixetes de guatlla, marmitako, calamars amb carxofes i costelles de porc ibèric. Ens falta tornar per tastar el pollastre amb allada, els canalons i el bacallà. Tot promet.

Preu: 1 empastifat mariner, 1 cuixetes de guatlla, 1 costelles d’ibèric, 2 cerveses, 2 vins, 2 carajillos J&B – 39,50 euros

El Dinàmic: [mapa] [twitter] [web]

Publicat dins de Bars, Menú, Restaurants, Tapes, Vermutets | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Casa Jaime, els signes dels temps

De finals i de nous començaments, estem que no parem. Diu que és llei de vida. El clàssic Casa Jaime de Consell de Cent ja no existeix. Ara és una altra cosa, però també es podria dir que és el mateix. Que quedi clar: el nou Casa Jaime mola.

Casa Jaime: estofat de vedella

Els últims seixanta anys havia estat un restaurant familiar de tipus fonda, dels de cuina catalana i de mercat. La nova propietat l’ha transformat amb respecte. Han conservat les bótes de vi que hi havia a la part de celler, per exemple, i hi han fet afegits interessants, com una barra i unes taules sòlides, de marbre i fusta, una terrassa la mar de cool i unes rajoles que li continuen donant al terra un aire antic. A més, s’han empescat curiositats pròpies, com la carta, que és una pissarreta que els cambrers han de traginar amunt i avall amb un faristol.

A la cuina passa una cosa semblant. Molts dels plats oferts continuen partint d’un estil tradicional, però estan renovats a la manera de fer actual. I això sense que se’n ressenteixi la qualitat. Tot al contrari. Per si serveix com a garantia, hem sabut que el cuiner va estudiar a la Hofmann i que té un bon currículum en restaurants d’autor. L’encarregat ens va dir que és un madrileny enamorat de la gastronomia catalana, però, inexpicablement, es va voler guardar de dir-nos-en el nom i els llocs on havia treballat abans. No ens fa patir. L’última vegada que hi vam anar corria per allí l’Iturriaga, així que ja ens imaginem que no trigarem a tenir més dades.

Fins ara, en el menú del migdia, que surt per deu euros i mig, hem pogut tastar una sopa de carn d’olla i un estofat de vedella imponents, per gust i per substància. Però òbviament, de coses d’apetència més moderneta no en falten, des d’un hummus fins a un tataki de tonyina.

A la carta “normal” hi ha tapes. A recomanar: les croquetes, el salmorejo, les braves, els calamarcets a l’andalusa o un bacallà arrebossat d’allò més generós. I sí, també fan la seva pròpia hamburguesa i tenen oferta de vermut al migdia.

Una cosa que ens entusiasma, i que trobem molt a faltar a Barcelona, és que la cuina està oberta continuadament. Feu horaris desendreçats? Cap problema. A Casa Jaime podeu berenar com si estiguéssiu dinant.

Preu: 1 menú de migdia, 1 carajillo J&B – 12,15 euros

Casa Jaime: [mapa] [931893222]

Publicat dins de A l'estranger, Bars, Bocates, Menú, Restaurants, Tapes, Terrasseta, Vermutets | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Sushiya Bentou, el japonès a casa

La pizza o l’arròs tres delícies amb porc agredolç són clàssics i estan molt bé, però ara que el sushi se’ns ha fet d’allò més quotidià el pròxim pas lògic és fer-lo entrar a casa amb tota normalitat. I el Sushiya Bentou arriba al rescat.

Sushiya Bentou: sushi deluxe

No és el primer japonès de Barcelona que empaqueta per a emportar ni que està pensat exclusivament en aquest sentit. De fet, ja fa uns anyets que es va plantar al carrer Viladomat, com una botigueta de barri que pot passar desapercebuda si no saps que hi és. El que sí que té és un cert pedigrí: pertany al mateix grupet que porta els dos Sushi-ya del barri gòtic i el Wasabi de Gràcia.

El tracte és simple. Hi ha dos aparadors i una nevera. Al fons, tenen un parell de taules disponibles a l’hora de dinar. El que donen és bàsic, però complet pel que s’espera d’un japonès a l’ús. Sembla casolà, però no es pot dir que ho sigui, perquè el sushi no és el que s’estila en el dia a dia de les llars nipones. S’ha d’anar a buscar a fora, a llocs com aquest.

Així doncs, hi ha una bona varietat de combos de sushi, al gust del consumidor o depenent del nombre de comensals o dels recursos que es tinguin. També fan safates gegants per encàrrec. La resta és exactament el que busqueu: tempura vegetal i de marisc, gyoza, broquetes de pollastre teriyaki i fins i tot ramen i aquelles boletes amb pop que es diuen tokoyaki. També tenen mochi per a les postres i llaminadures curioses, com unes galetes en forma de Doraemon.

L’únic inconvenient, que no ho és tant si ets del barri: t’ho has d’anar a buscar tu mateix. I alerta amb els horaris, que són dels civilitzats: si hi vas més tard de les 22.00 et pots quedar amb un pam de nas davant la persiana.

Preu: sushi variat, sushi delux – 19,20 euros

Sushiya Bentou: [mapa] [932924110]

Publicat dins de Menjar estranger, Per emportar | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari