Celler de l’Estevet, el casino del barri

A tot poble hi ha un centre social que, si s‘ho val, com el Celler de l’Estevet, té una barra i moltes taules. La gent hi va a veure les bicicletes les tardes d’estiu i el Barça qualsevol vespre de l’any. Posen vermuts i cafès, i gintònics en got de tub; la canya sol venir amb un obsequi mastegable al costat i al migdia te n’adones que hi ha una cuina amb dues senyores que fan el menú del dinar. I si albires al voltant, et fa la impressió que tothom té més vida que tu i que el cambrer els parla a tots pel nom. Porten més temps allà que la placa del carrer.

Ens agrada perquè sembla ranci de paret a paret. I perquè a tu t’espantaria, sí. És un rústic reformat de fa quaranta anys, amb rajoles que de tant en tant tenen relleus inversemblants i ceràmiques emmarcades com si fossin obres d’art; ple d’acessoris de fusta repintada d’un to marró que no sembla marró de fusta. El color de gos com fuig podria ser això.

A la tarda és perfecte per estar tranquil i quedar per fer la xerrada amb una cervesa al davant. Fins i tot s’hi pot treballar, si feu una d’aquelles feines que volen concentració. Però al migdia és un no parar d’entrades i sortides. S’hi menja bé, a un nivell domèstic o de mercat, i el preu del menú és assequible: nou euros i mig. La gent hi va perquè li fan el que es trobaria a casa, i amb producte de plaça.

Aneu a l’Estevet si busqueu gaspatxo, bacallà esqueixat o a la llauna, una bona botifarra d’Osona, ous farcits, ensaladilla russa, pollastre al forn, ronyonets al xeres, bistec amb patates, empanada gallega, xampinyons a l’allet, verdura bullida, peix del dia, capipota amanida o qualsevol plat combinat. És així de normal.

Preu: 2 menús, 1 carajillo de J&B – 21 euros

Celler de l’Estevet: [mapa] [933250173]

Oval, l’hamburguesa del formulari

Sí, ja sabem que no inventem la sopa d’all, que a l’Oval hi ha anat Déu i sa mare i tots els moderns que han parit junts des de Verdi fins a Blai. Però, últimament, hem transitat força per la zona i se’ns ha fet afecte.

Per començar, és que ens agrada la pizza servida a l’estil Nova York. Als llocs autèntics et donen la base de tomàquet i mozzarella i tu tries què més hi poses al damunt. Doncs això és més o menys el mateix però amb hamburgueses.

T’asseus i et donen un llapis i un paper que, en realitat, és una taxonomia perfecta dels ingredients que hi ha la cuina. Els tipus de pa, les carns, les salses, els formatges, els ingredients normals, que n’hi ha de prou curiosos, i els premium, com el bacon, que fa pagar un extra. Una altra cosa que té un suplement de preu és la carn de vedella si la vols de Nebraska en comptes de la normal. Però, hòstia, és que és de Nebraska!

A més, s’hi poden afegir alguns plats diferents, com amanides, patates, moniatos, nachos i postres. Tot finíssim.

Abans de començar a marcar caselles, recomanem seny. No fos cas que tinguéssiu un dia massa original o excèntric (o esnob), i us acabéssiu fent una combinació infumable, que tot podria ser.

Ah! A l’hora d’omplir el formulari és important escriure el teu nom al marge superior dret, al requadre on diu “Escriu el teu nom” en lletres vermelles. No és que amb això ja tinguis un punt de l’examen assegurat, però sí que serveix perquè la punxa amb què claven l’entrepà vingui amb una bandereta que porta, efectivament, el teu nom escrit. I això fa una il·lusió tremenda, sobretot si encara no has fet els onze anys.

L’Oval està molt bé, de veritat. Només té aquella pega dels negocis amb voluntat maximalista, i que se la permeten sense complexos, perquè poden. Per exemple, si vas sol, ja hi pot haver tres taules lliures (i sense rètol de “Reservat”), que aniràs de pet a la barra. Així, nosaltres ja passem d’entrar-hi i ens quedem a la prototerrasseta de l’entrada, on no es pot fumar i de la qual, per cert, han retirat aquella pinyata en forma de burger tan llampant. Ens agradava, aquella cosa.

A banda d’això, el local ho té tot per triomfar com ha triomfat. L’ambient és modern i està desarreglat amb gust; el personal és amable i alternatiu (nivell “Es valoraran els tatuatges”) i la música ajuda a passar l’estona. Això sí, com que no tenen tocadiscos, ens preguntem què hi fa la petita col·lecció de vinils que tenen sobre l’equip de so i que sembla tan suculenta com les mateixes hamburgueses.

Preu: 1 hamburguesa amb 1 extra, 1 amanida de formatge de cabra, 2 cerveses, aigua – 20,10 euros

Oval: [mapa] [web] [twitter] [info@ovalbcn.com] [930102647]

Lupulus in Fabulas, el convidat sard

Parlant del rei de Roma… Doncs sí, mira, una altre local de birres artesanes i hamburgueses! Direm al seu favor que té curiositats que no tenen els altres, començant pel nom, Lupulus in Fabulas, que sembla un joc de paraules molt agafat per la patilla, però que no deixa de ser un cultisme simpàtic.

El Lupulus, situat al bell mig de la Gran Via, té un problema: el rètol, enorme, de l’entrada, que ensenya un llop molt lleig, com de samarreta heavy, però pensada per a un món on als heavies els agradés més la Caputxeta Vermella que els monstres mefistofèlics. No obstant això, paga la pena vèncer els prejudicis i donar-li una oportunitat.

Per començar, tot i la oferta del local, el públic que t’hi trobes està més format per rude boys, motards i mods que per hipsters. Un punt a favor. Després hi ha l’origen de la cosa, que és ben inusual: si us fixeu en la carta, algunes coses que llegireu us sonaran a italià, però estrany. Això és perquè no és italià; és sard. D’aquesta manera l’amo del bar fa honor a la seva terra.

El pla del Lupulus és molt senzill, de quatre punts: les cerveses artesanes, les hamburgueses, quatre tapes típiques de per aquí i unes quantes piadines de per allà.

Pel que fa a la birra, ja tot se sap: hi ha qautre aixetes, els barrils de les quals van rotant de marca en marca, i t’hi pots trobar des d’una catalana fins a una Brew Dog. També hi ha una nevera d’ampolles ben equipada, amb belgues clàssiques i tot.

Les hamburgueses poden ser de 100 o de 200 grams. La carn és ecològica com a tot arreu i els ingredients també són igual de valents. Te’n pots trobar una amb alvocat i pinya i una altra amb formatge blau i bolets, i també una vegetariana de tofu i llenties.

Per acompanyar, la llista de tapes és breu, però agafa una mica de cada món. Hi ha braves, per descomptat; peixet fregit, hummus i calamars.

El toc més personal són les piadines, que és on es nota la influència italiana. Hi ha molt tomàquet, i molta ruca, i pernil i mortadela. Però, alerta, que també n’hi ha una de cap de porc. De postres, en fan una de Nutella, que, com sabem, és tot un vici del món postmodern.

A banda de tot això, el Lupulus in Fabulas té un valor afegit per al consumidor: obre tot el dia com qualsevol bar, cosa útil, posem el cas, per a aquells que no han tingut temps de dinar i necessiten berenar fort. I això, per aquí, passa sovint.

Preu: 1 hamburguesa de 100 gr., 1 pinta, 1 carajillo J&B – 10,50 euros

Lupulus in Fabulas: [mapa] [930164441]

L’Havana, terra de fogons

Al centre de la voràgine que pot ser la part alta del Raval hi ha una illa de calma, de seny i de tradició ben entesa a taula. L’Havana val per un bon dinar en família o per un sopar de quedar bé. I, sobretot, té el que cal per quedar convençut que has fet el tast més autèntic possible de la cuina catalana de sempre.

Si alguns dels millors bars de tapes i vermutets actuals vénen de ser cellers antics, pujant un nivell en l’escala evolutiva sona com a paral·lelisme lògic el fet que alguns restaurants bons vinguin de ser antics bars de tapes bones. L’activitat del local va ser una cosa així als anys quaranta, quan el va fundar la primera de les tres generacions que l’han regentat fins ara. Fa molt que és un dels últims reductes nostrats del barri, un d’aquells llocs de cuina casolana i de mercat de soca-rel, i manté la personalitat. Les taules de marbre escrostonat ja no hi són, però les parets, de dins i de fora, conserven aquell estil modernista curiós i híbrid amb l’aire colonial de les rajoles.

Un nom com L’Havana ha de tenir connotacions marineres per força, i li fan honor amb una de les especialitats de la casa: bon peix i marisc de platja. Però per fer-nos la idea més clara de la mena de cuina que s’hi fa, a la carta destaquen una sèrie de receptes definitòries: fricandó, calamars farcits, espinacs i faves a la catalana, canalons, tripa, mandonguilles amb sípia, bacallà a la llauna, peus de porc… Fa la impressió que no es descuiden res.

A més, tracten bé el producte de temporada. S’hi poden encarregar calçotades i, si no, els calçots arrebossats són dels millors que trobareu. Els bolets, les carxofes i el xanguet poden anar sols o en truita.

I si algú vol sentir-se com fent el vermut, hi ha un entrant obligat, el combinat de la casa, que porta de tot i força, incloent-hi una fantàstica russa amb encenalls de pernil.

Preu: 2 calçots arrebossats, 1 macarrons, 1 canalons, 1 musclos, 1 calamars farcits, 1 mel i mató, 1 gelat, 1 flam, 2 cervesa, aigua, vi, 1 tallat, 1 carajillo J&B – 74,05 euros

L’Havana: [mapa] [web] [933022106]

Matis Bar. És millor construir

Per si no s’havia notat, aquí ens agraden més les coses que es fan que les que es desfan. Per això quan ens van dir que el Matís Bar era just a sota del Col·legi d’Arquitectes i que era de rotllo fi però amb consistència tripera, vam apretar a córrer cap allà. A veure i a tocar i tastar.

Ens expliquen que això de Matís ve de Martínez International Corporation, o alguna cosa així, però és broma. De seguida ens adaptarem a la manera de ser de tot el personal, gent trempada. Un matís és un matís, i també és la intenció. És una idea dels germans Juanjo i Artur Martínez, aquest últim un xef amb una estrella miquelet pel restaurant Capritx de Terrassa. Així doncs, aquí hi ha ofici i tradició restauradora, edificada des dels fonaments d’haver crescut en un bar Pepe.

D’entrada, l’espai sorprèn. El Matís Bar és el que diu que és: un bar. Sembla la cafetería del mateix col·legi, però amb les parets esquitxades a galledades de pintura dels colors més bàsics i vius. I ens reben en una barra baixa per fer un aperitiu a base de cervesa negra i olives carnoses. Tota aquesta part és una exposició de formatges i embotits tradicionals, catalans i ibèrics, i de pots d’envinagrats, que fan salivar. Al racó menys il·luminat hi ha les neveres i el petit celler, pràcticament tot de vins naturals -o ecològics- de gamma alta. Tot Km 0. Tot filosofia slow food. Ho asseguren i ho aparenten. Així que passem a la carta per tal que ho demostrin.

Es pot picar i es pot fer plat de forquilla i tovalló al coll. No convé perdre passada, així que hi haurà una miqueta de cada cosa. Tapes a la catalana i racions d’especialitats clàssiques, receptes tradicionals amb detalls originals, que les refresquen o que fins i tot les capgiren.

Vam començar amb uns musclos a la vinagreta ben alegres i amb la cosa més pitipuà que vam trobar, un “bombó” de formatge amb torradeta de tomàquet que va arribar servit en cullera de sopa. Vam seguir amb un tàrtar d’escalivada, un rosbif amb pinyons i llimona, un carpaccio de bacallà i, per culminar, unes mandonguilles a la jardinera, un arròs Parellada i un capipota amb menta i piparra, de sucar-hi pa. De postres, unes llàgrimes de xocolata amb polsim de menta (gust d’After Eight!) i arròs fumat amb llet. I tot regadet amb vi del bo, que un dia és un dia. Vam sortir rodolant i contents.

Per a la pròxima vegada, ens reservem els torreznos a la barbacoa, els embotits i els formatges, que semblen increïbles; el ceviche, la truita de bacallà, els macarrons a la barcelonina, la papada amb gengibre i all i els piquillos farcits de cua de brau. Per fer bum!, però amb classe.

Preu: 1 musclos, 2 bombó de formatge, 1 escalivada, 1 rosbif, 1 carpaccio de bacallà, 1 mandonguilles, 1 arròs Parellada, 1 capipota, 1 xocolata amb menta, 1 arròs amb llet, vi, canyes, cafès, carajillo J&B – 89 euros (aprox.)

Matís Bar: [mapa] [web] [twitter] [630455043]

La Marmota, un cercle tropical àrtic

Sembla increïble, però de vegades no cal inverntar-se res de nou. Només cal fer perquè la gent s’hi trobi bé, a casa teva. Així és com funciona La Mormota, un cafetó la mar de maco i que té cosetes per picar. Dolç i salat.

Descomptant el llibres, el local té un aire semblant al de l’insubstituïble Babèlia. L’ambient, però, és molt de tieta moderna, és a dir, d’enamorament per a hipsters i per a perseguidors de wifi i tranquil·litat. En una taula ben llarga, s’hi apilen molts portàtils al costat de tasses d’un cafè espectacular i de pastissos a l’altura de les expectatives del nostre temps en matèria de rebosteria casolana: que si pastís de pastanaga, que si brownies… Fet.

L’altre punt d’interès són els entrepans, fets amb pa de pagès ben sucat en mantega (alerta!) abans de passar per la torradora. Te’ls poden fer grossos o petits i solen tenir noms d’accidents geogràfics que fan d’hàbitat natural al rosegador que dóna nom al negoci. La cosa va de salmó, pernil, espinacs, alvocat, olivada, tomàquet, un parell de formatges amb nom propi… Coses maques i gustoses i que ja són familiars per a tothom. Per acompanyar, també hi ha amanides coloristes, d’aquelles que porten fruits secs al damunt. És recomanable provar-ho al migdia, que fan un combo de menú a bon preu.

I a més de fer el refrigeri, podeu comprar productes típics de Finlàndia (de les dues Maries que porten el local una és d’allà mateix; l’altra és sevillana) per emportar-vos-els a casa. Hi ha des de confitures fins a pa de sègol.

Preu: entrepà, amanida i birra – 9,50 euros

La Marmota: [mapa] [web] [931708609]