Quan el boca orella et va insistint que hi ha un lloc on es menja bé dins d’un centre comercial i que, a més, el tens tan a prop de casa, què passa? Doncs que acabes cedint al marro i et fas coincidir el dia que has de fer algun recadet a Las Arenas, aquella plaça de toros redissenyada com una base lunar de sèrie B, per invertir-hi l’hora de dinar a LaLola.
Situat en el passeig circular de la cúpula, s’ha de fer notar que el local és tan horrorós com la resta de restaurants franquiciats que l’envolten. Sembla un xiringo del Port Olímpic i té rètols d’ofertes de sangria i paella per tot arreu. S’entén que cal atraure el guiri per amortitzar l’espai, però ens agrada pensar que el turista en qüestió, sense haver-ho sospitat, es toparà amb la sangria més gustosa i la paella més fresca que pugui entrar en la imaginació d’algú que no coneix el terreny.
Per si de cas, no vam demanar ni una cosa ni l’altra, però l’experiència ens acaba de fer defensar qualsevol cosa que es pugui triar de la llista de platets i tapes descrita en els estalvis de paper que hi ha plantats a taula.
És una llista sense massa pretensió, amb les quatre entrades divertides, conserves per vermutets, unes quantes variants d’ous trencats, tapes de peix comunes, croquetes i una mica de segons plats potents (i sempre típics). S’hi nota un esforç per oferir producte de qualitat a un preu competitiu i amb una presentació juganera, que t’entri bé pels ulls quan t’ho posen al davant.
Si mai us trobeu atrapats amb un budell buit dins del centre comercial, LaLola és, definitivament, el lloc on heu d’anar. Si pot ser, a l’hora de dinar en feiners, quan s’hi pot estar ample i tranquil, no com en les hores puntes de consum del cap setmana. A més, és quan fa un menú de migdia força interessant.
Preu: 2 ous trencats amb pernil, 1 anxoves, 1 calamars a l’andalusa, 1 musclos al vapor, 1 coca de vidre, 4 canyes, 2 Trinaranjus, 1 tallat, 1 carajillo J&B – 63,80 euros
LaLola de Las Arenas: [mapa] [web] [twitter] [hola@laloladelasarenas.com] [934255714]
Sant Antoni (i part de l'estranger) 
L’observació de producte de qualitat a un preu competitiu deu ser irònic, no?. El menjar és bó i té qualitat, però no té quantitat. Vaig sopar fa poc i els preus són alts per la quantitat que serveixen, el servei és pèsim (sembla que no hi són a gust treballant en aquest lloc, poc atents i amb poca predisposició per complaure al client). L’assortit de olives era per riure, les bombes eren boníssimes, però amb la mida d’una croqueta, et serveixen l’hamburguesa sense pà i si en demanes te’l cobren a part. Passa’t pel TOPIK, TALLER DE TAPAS, EL LLUMÍ (Terrassa) o el KILO i compara preus/servei/racions.