Bodega Montferry, el bar que ho peta

Doncs és que sí, que “ho peta”. Perquè ella mateixa s’ho diu i perquè és veritat. La Bodega Montferry és un altre exemple dels que expliquen la revitalització de Sants, una república petita i laberíntica que destapa cellers imprescindibles mig minut abans del proper cul de sac. Però aquesta l’ha fet grossa.

Bodega Montferry: entrepà de fricandó

Les franquícies Montferry són història de la Barcelona dels “vins i licors”, però també de la del bon menjar casolà. Hi ha hagut centenars d’exemples de negocis d’aquesta mena que acabaven convertits en cases de menjars excel·lents, populars i familiars. De les Montferry en concret, entre totes les que van existir, una de les més glorioses era, precisament, al barri de Sant Antoni, la de Sepúlveda amb Viladomat. Però d’allò ja amb prou feines en queda el record. Gairebé totes han anat despareixent o s’han traspassat amb resultats irreconeixibles.

Per això fa una il·lusió especial que la que ens ocupa hagi rebut una nova vida a càrrec d’uns emprenedors experts en l’art d’aguantar la barra amb una canya a la mà i una ració del que sigui per anar fent al costat. Gent que coneix bé, o que ha intuït, la tradició de l’ofici.

Del vermut a les cerveses artesanes i de les cassoletes als pintxos, en l’ambient de cellers nous o reciclats que s’ha imposat a la ciutat, no n’hi ha cap que hagi emergit amb tant respecte per a ell mateix com la Bodega Montferry del carrer Violant d’Hongria (si més no, des que el “nou” Avi Manel ens va deixar).

Conserva aquella cosa que sempre ens fa entrar en un bar per molta pressa que tinguem: la nevera d’obra amb frontal de fusta. I en els prestatges superiors exposa la col·lecció de bótes més impressionant que hem vist en molt temps. Ens fa que no totes funcionen, però sabem del cert que n’hi ha moltes que sí, perquè la venda de vi a doll és una de les activitats importants del negoci (no parlàvem de respecte per no-res).

També hi ha una selecció atractiva i variant de vi en ampolla, que es pot comprar per emportar. I, esclar, hi ha el vermut, amb oliveta i prest a consumir amb tota la litúrgia moderneta que calgui.

Per acompanyar-lo tenen una tria ajustada, però ben refinada, de coses per picar. El que més èxit té és l’orella adobada i les croquetes (de rostit i de carxofes), però el combinat de marisc en conserva, a cinc euros, fa un fila impressionant. Anant més al detall, les tapes de sardines i d’arengada fumada també semblen raons per tornar. I l’especialitat que els distingeix són les patates Montferry, que fan de braves, però tallades a tires i amb romaní tot al damunt. Personalitat, se’n diu.

Després hi ha el que es cou a la cuina. Coses amb salses espesses que no van gens bé per al règim. Parlem de mandonguilles, de capipota i de fricandó, en versió criminal, que poden anar al plat o, alerta!, en entrepà.

Qui sigui un amant dels entrepans, que vagi a la Montferry o que es prepari per a pena de presó, perquè la cosa és un escàndol. A banda que te’n poden fer un amb qualsevol cosa de les que guisen, el que realment impressiona és la creativitat i la gosadia amb què se’ls empesquen. Botifarra amb seques? Fet. A algú se li havia acudit que a un entrepà se li podien afegir avellanes o bitxo? Fet. Formatge blau amb piquillos, amb botifarra d’ou o amb bull? El que sigui. Cada matí fan un invent nou, i és molt recomanable consultar el compte de Facebook del bar per descobrir quin és l’entrepà del dia.

Potser per això dels bocates s’entén l’horari en el qual el local està obert. Pensen en el vermut obligat dels caps de setmana, i tant. Però la resta dels dies sembla un bar pensat principalment per als esmorzars, perquè hi són fent bocates des de les vuit i, en canvi, a la tarda tanquen, per deixar-te tornar dues horetes i mitja al vespre.

Tot té el seu com, però si el què és bo, doncs de cap, no?

Preu: 3 vermuts, 1 patates, 1 croquetes, 1 mandonguilles, 1 xistorres, 1 entrepà de fricandó, 1 Montsant (ampolla), 2 pintes de DouGall’s, 1 tallat, 2 carajillos J&B – 45,45 euros

Bodega Montferry: [mapa] [twitter] [931629636] [EOVB]

Quant a Sant Antoni (i part de l'estranger)

Blog sobre llocs per beure i menjar al barri de Sant Antoni de la capital catalana.
Aquesta entrada s'ha publicat en A l'estranger, Bars, Bocates, Esmorzars de forquilla, Per emportar, Sants / Hostafrancs, Tapes, Vermutets i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Bodega Montferry, el bar que ho peta

  1. Administrador ha dit:

    La Bodega Montferri de Sepúlveda amb Viladomat, quins records, un cafè amb llet i una pasta, amb una mica de conversa, abans d’anar cap al treball, en aquella època hi havia feina. A banda també era parada obligada, xocolata amb xurros, després de voltar tota la nit les parades de joguines de la Gran Via la vigília de Reis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s