Bar Bodega Gol, la sal de la terra

Abandoneu tota esperança de refinament aquells que traspasseu la porta del Bar Bodega Gol, però feu-ho de genolls, o descalços, despullats de pretensions, perquè entreu en un temple. Perdut, però temple, al cap i a la fi.

Pel nom dirieu que es tracta del típic Bar Deportes, Los Mundiales o Penalty que van proliferar a l’època del Naranjito. Però no. Aquest antic celler el va fundar un senyor que es deia Isidre Gol Solé l’any 1943. I del primer cognom li ve ve el nom. (Que aprofitesin l’avinentesa per pintar a la lluna de l’aparador una pilota de les que xutava en Kubala ja és una altra història, ben mirat, inopinable).

Entrat el segle XXI, el bar té una quarta generació servint plats. Fins que agafi el comandament, cal fer-se amic d’en Josep Maria, el veterà, que és qui t’assenyala amb dit i el fa voleiar fins que assenyala el lloc on has de seure, i d’en Pere, que s’ocupa de la barra gairebé tot el dia.

Que el Gol no hagi entrat en la ruta rutinària dels sarau que hi ha muntat a Parlament té una explicació fàcil. Cal reconèixer que té un deix sòrdid. Les quatre bótes de vi -en actiu- sostingudes amb biges sobre la barra li atorguen identitat, però en general hi ha poca llum. La decoració de maó fals a les parets no ajuda. I tan llarg com és el local hi ha les taules de fòrmica, que en el seu moment devien substituir les originals de marbre o de fusta per aquella mala idea de progrés de la qual abominava en Pla, però que avui ja es veuen prou decrèpites per denotar categoria.

És un negoci que s’alimenta d’una parròquia fidel. Persones que satisfan necessitats i no estan per a luxes. Sempre hi ha les mateixes cares. Molta gent gran que ha vist de tot i està feta a tot. Pencaires de la construcció que masteguen amb les galtes enrojolades, oficinistes que gasten el mateix vestit tot el més, jubilats i altres espècies de pensionistes que porten més de seixanta anys gastant soles de sabata a les voreres del veïnat. Lluitadors de la vida, en definitiva. Són fantàstics.

Un d’ells ens enganxa per l’espatlla mentre fem una foto i ens interroga. “A què no saps qui és aquesta noia?”. Però l’home no ens coneix. Per descomptat que ho sabem, és una debilitat: Anita Ekberg tal com la va immortalitzar Fellini a la Fonta di Trevi ara fa més de mig segle. La imatge, dins d’un marc oval de forja barroca, sembla descolorit tot i que la impressió, òbviament, és en blanc i negre. Reclama un toc de distinció inesperat, molt més valorable que la majoria d’andròmines que es poden veure al cap del carrer.

Una cosa que s’enten abans d’arribar al final de la barra, ja ho dèiem, és que hi pots fer un bon vermut servit a l’antiga, en copeta llarga i amb la taronja i el glaçó, extret d’una aixeta de Miró de Reus que s’erigeix humida al costat de les de Moritz i Epidor. Si no, també es porta la copeta de cava de tota la vida. Amb anxoves de la casa i tota la pesca, és clar.

Però el fet és que la gent hi va a dinar -o a fer esmorzars de forquilla, a partir de les vuit del matí-, perquè la cosa va a bon preu, és gustosa i porta substància. El que no s’ha de fer és esperar un emplatament de pitifuà, no siguem tan fills de puta. La teca va de l’olla al plat a cop de cullerot, per tant el que compta és l’essència.

Solen recomanar-te la tripa -ells en diuen callos– amb les mans unides en posició de prec. Diu que és de competi. Si no, hi ha les coses típiques: bacallà a la llauna, escudella barrejada, guisats de llegums dels que et tenen en marxa tot el dia, braó rostit nedant en oli i més coses així de proteíniques. D’alta banda, tan ràpidament et fan un plat combinat amb el que vulguis com un llenguado a la planxa amb amanida.

De veritat que no hi ha manera de sortir d’aquí sense la panxa contenta.

Preu: 1 escudella barrejada, 1 popets, 1 carn a la jardinera, 1 canya, vi, 1 tallat, 1 carajillo J&B – 17 euros

Bar Bodega Gol: [mapa] [934411060]