El Raval no seria el mateix sense el Bar Fidel. Això va a missa. No saps què és haver sortit pel barri si no has començat alguna vegada fent un entrepà en aquest local del carrer Ferlandina, si no hi has tingut una cita, si no hi has quedat amb la colla perquè se sap que s’hi menja bé sense que cogui a la butxaca… El Fidel ha vist més coses de les que ens podem imaginar.
És, i tant, un bar amb història. Tal com el coneixem ara, o més o menys, porta uns vint-i-cinc o trenta anys, però hi ha informes de la seva existència des de fa ben bé el doble de temps, quan ja era una casa de menjars anomenada “Can Fidel”.
La façana, relativament moderna, no és massa representativa de l’interior de l’establiment, que conserva l’aparença rústica, com d’estable amb vivenda al pis superior (aquell balconet), tan típica de la ciutat vella. Parets de pedra que han vist passar moltes gereracions de barcelonins anònims i no tan anòmins. Artistes i intel·lectuals, fins i tot maquis (diuen), l’han convertit sovint en base d’operacions. Un testimoni curiós n’és la col·lecció de pàgines originals de Max que hi ha penjada a la paret del menjador: uns còmics situats en un bar que està clarament inspirat en el Fidel, si jutgem per les rajoles que vesteixen la barra. Recentment hi hem descobert un nou exemple de classe: les làmpades que pengen del sostre són els planetes d’El petit príncep.
Al Fidel s’hi pot anar de dues maneres. La clàssica és la nocturna. Efervescent, dominada pel xivarri, amb poc espai per moure’s i, de vegades, moltes esperes. El lloc està petat pràcticament sempre en cap de setmana, fins i tot moltes nits de dijous o dimecres. L’altra és la de dia, d’aperitiu (vermut amb tapa per dos euros), dinar o berenar, quan s’hi pot estar tranquil prenent el que sigui al costat de gent que llegeix el diari o grups d’estudiants de la UB que queden per apamar projectes de classe.
Ens tira cada vegada més l’opció del dinar, perquè fan uns plans de menú que rebenten l’oferta de qualsevol restuarant del voltant. Fan diversos combos de bocata més amanida i, sobretot, tenen un plat calent del dia que mai decep. L’últim que ens va deixar parats va ser un de pollastre al curri amb arròs i amanida de fruits secs. Per vuit euros, i pot ser que no te l’acabis.
En tot cas, les joies de la corona són els entrepans. En tenem més de seixanta varietats diferents. Els trets surten en cinc direccions: pernil canari, llom al forn, salsitxes al vi, formatges i vegetals. A més hi ha els “Gurmet”, que semblen del rotllo fi, i el “Gambusinos”, que només se’ns acut que portin aquest nom perquè potser estan pensats per a gent obstinada i exigent. Tots combinen almenys tres ingredients (paté, espàrrecs, ceba confitada, pebrots…). I alguns tenen noms molt curiosos heretats del cambrer que els va crear o de la personalitat d’algun client habitual que els va suggerir.
Els cànons manen que abans de l’entrepà s’ha d’entrar amb alguna de les moltes amanides que s’exposen a la barra. En aquest cas, els noms tenen base toponímica, com “grega”, “italiana”, “egípcia”, “Lisboa”, “cubana” i se’n pot deduïr de manera més o menys fàcil la composició: feta, olives, pasta, cuscús, llenties, coleslaw, remolatxa… Per descomptat, també tenen la “russa”, però aquesta, curiosament, nomes surt els caps de setmana. La cosa exòtica sempre tindrà el seu què, però l’important és que són molt gustoses.
Qui vulgui fugir del verd i dels llegums també pot començar per unes tapes. Ens quedem, sense cap mena de dubte, amb els musclos a la marinera, les croquetes i les braves, que, com ha de ser en locals de caràcter, es preparen segons una recepta original i intransferible, una cosa així com tallades a làmines, fornejades amb herbes i amb allioli a part.
El Fidel ens clava tots els gustos i, tot i amb això, sempre sortim amb la sensació que encara haguéssim demanat aquella altra cosa. Així que tornarem a tornar i a tornar i a tornar. Mentre ens quedin dècades.
Preu: 1 combo entrepà, 1 plat del dia, 2 cerveses, 1 tallat, 1 carajillo J&B – 23,50 euros
Bar Fidel: [mapa] [twitter] [blog] [933041439] [elbarfidel@gmail.com]
Sant Antoni (i part de l'estranger) 
ja, no estan malament. l’altre dia vaig passar per davant mentre estàven obrint i una de les dones que treballla al fidel estava portant el pa del forn cap al bar en una mena de carret, en el trajecte li van caure la meitat de les barres al terra, les va recollir com si res, les va tornar a posar al carret i vinga, cap a la cuina. jo no hi tornaré.