Elisabets, dies de ràdio

Pel davant de la cantonada de l’Elisabets hi heu passat mil vegades, i ho sabeu. Que no hi heu entrat mai? Doncs ja toca. Té aquell toc classicó que ens encanta, serveixen les coses que ens agraden i es manté amb tota la dignitat del món al rovell de l’ou d’aquella Barcelona que ja no és nostra.

Bars com aquest comencen a anar cap a l’extinció en zones tan enganxades a la Rambla com el Bonsuccés, però, a l’Elisabets, com a l’altre bar de les ràdios, el Castells (a l’altra cantonada de la plaça), el públic autòcton encara es fa seu el local i la presència del guiri, tot i que inevitable, es percep com la d’un convidat de pedra que no molesta. Això sí, és un lloc que no deixa de tenir una situació de privilegi i te’l pots trobar petat a qualsevol hora. Si us va la tranquil·litat, oblideu-vos-en: és un lloc que en hora punta sempre té cua i cal demanar tanda. Així que, paciència.

Hi havíem fet tapes alguna nit, allò per arrencar, i sempre n’havíem sortit satisfets. Simplement satisfets, no impressionats. Per les tapes i els entrepans la cuina sempre és oberta. Té la cosa que, si et demanes un bocata de fuet, el fuet serà d’Osona i del bo. Com el pernil, que en tenen del normal i del de gla, i ho deixen clar a la carta. Els platets són els típics, des de la bomba fins al pop a la gallega. No falta de res. Com a cosa especial, les braves picants a la rabiatta criden l’atenció.

Recentment, per motius logístics que no vénen al cas, hi hem passat a fer el menú de migdia un parell de vegades, cosa que no se’ns havia acudit abans, i aquesta vegada sí que hem quedat contents de veritat. Tenen una oferta molt completa, creïblement casolana i amb plats ben plens. Fan totes les coses típiques de la cuina catalana i de mercat, però sempre s’hi troba algun detallet o alguna especialitat sorpresa. Depèn del dia. Així que ja ho sabeu, amants del fricandó, la fideuà i el bacallà a la llauna, si us heu perdut a Mordor, us queda una fonda amiga.